domingo, 24 de marzo de 2019

No saber dir no en èpoques nadalenques


Independentment de les creences religioses, el nadal és una època on es compra més, es menja més i en definitiva, es consumeix més.

Què entén un nen, què interpreta, quan veu la seva mare per exemple comprant un regal a corre- cuita, sense massa pressupost per una tieta, o per aquella sogra amb qui el nen sap que la mare no s’hi entén?

El nen interioritza que s’han de fer coses a digust, que hem de comprar encara que no tinguem diners i fer regals a algú encara que no ens agradi aquella persona.

Aquests conceptes, valors culturals, generen dubtes, incerteses i inseguretat en els nens. La mentida, el tapar, el no dir, facilita la indecisió, el conformisme i la feblesa en els nostres fills.

Què cal fer davant situacions nadalenques que ens desborden com són per exemple l’excés de consumisme, haver de regalar a qui no ens agrada o veure i compartir àpats quan no ens ve de gust?

-Primer exemple: per què comprar regals a un fmiliar, si no tenim diners i els necesitem per pagar factures?

Si parlem amb aquell familiar, que estimem, que és proper, i li expliquem la nostra situació, probablement ho entendrà. Es pot fer partícep al nen animant-l o a que li faci un dibuix com a regal.

-Segon exemple: per què hem de tenir la obligació de fer un regal algú que no ens agrada?

És emocionalment sà admetre i assumir que no ens agrada tothom de la nostra família. Amb alguns hi tenim vincles més estrets, amb altres ens relacionem per cortesia. Quan se supoa que hem de fer un regal a algú amb qui no ens entenem massa (sogra p.e), és energeticament positiu no fer cap regal, no cal quedar bé, no importa el que pensi l’altre, importa el que jo sento i sóc conseqüent amb els meus actes.

-Tercer exemple:

Acabem de tenir una pèrdua dolorosa, mort, separació i no ens ve de gust compartir àpats ni tertúlies amb ningú.

És bo poder expressar el que sentim i parlar amb el nostre entorn.

P.e. si algú ha perdut la parella fa poc, ha de fer l’esforç i poder dir,”no vinc al dinar de nadal, prefereixo i necessito estar sol/a i no tinc ganes de compartir res amb ningú”.

Es un exercici d’assertivitat complicat perquè en aquesta societat, ens sentim pressionats per l’entorn, per les dates, pel que se suposa que toca fer en determinats moments i edats, sense afrontem que les decisions són només nostres i que de vegades, decisions que no agraden a altres, ens poden alliberar.

Els nostres fills, imiten els models dels adults, dels seus pares, que són els seus referents més immediats. Cal fer ús de la dialèctica amb l’infant i així  li proporcionem eines perquè d’adult decideixi, no faci el que fa tothom, sàpiga ser assertiu, dir no, i  en definitiva pugui desenvolupar-se en el món dels adults amb fermesa i estabilitat, triant i qüestionant l’entorn, sense actituds passives i conformistes.

Esther Pérez Marcial
Psicòloga infanto-juvenil