Un dels tret més característics de l’adolescent, és el retraïment familiar, el tancar-se a l’habitació, preferir la comunicació amb el grup d’iguals abans que amb la família. El jove interactua amb el grup, surt més, manté vincles estrets amb els amics, fa major ús de les xarxes socials (instagram, facebook, etc) i els pares observen com els seus fills més enllà de canvis d’humor, de certa labilitat emocional, es tanquen en l’habitació deixant de compartir i de fer amb els progenitors.
Com podem fer que els nostres fills es comuniquin més amb nosaltres?
Es tracta de deixar fer, observar d’aprop, sense pressionar, no deixant de posar límits, educant, però entrant en el seu món. Els pares ens hem d’interessar pels seus amics, parelles, convidant-los a venir a casa, observant com es relacionen els nostres fills i participant de les converses amb els seus amics, deixant-los espais privats. Es tracta de pactar, compartir i no imposar amb qui o no volem que vagin.
L’adolescent necessita molt reforçament positiu, recompenses i afecte i comprensió per ajudar-lo a poder construir el seu nou món des d’una perspectiva ja no de nen. Cal ajudar-lo a fer crítica, autocrítica i valorar les seves idees i opinions.
Una manera de poder ajudar el nen a créixer és respectant les estones on l’adolescent es tanca a l’habitació i gaudeix en solitari de música, lectura, mòbil, etc però també treure’l de l’habitació de manera que compagini el seu món intern amb la vida familiar. Com ho podem fer? Proposant activitats del seu interès com poden ser anar a dinar, sopar, de compres, cinema i el més important fer-lo sentir que importa, que forma part de la família; per això cal comptar amb ell, demanar-li opinió, dubtar i preguntar-li per qüestions que l’adult fa veure que no sap resoldre a fi que el jove se senti important i partícep de la família. Es imporant preguntar-los com estan, com els van les coses, no només els estudis, com se senten i dir-los sovint que se’ls estima. Cal fer pensar els adolescents, escoltar-los i valorar les seves opinions perquè quan esdevinguin adults continuïn tenint vincles de confiança amb els seus pares i la comunicació pugui perdurar tota la vida.
Esther Pérez Marcial
Psicòloga Infanto-Juvenil
