Quan un home o dona separat decideix conviure amb una nova parella, afecta als nens, als fills d’un o altre, relacionant-se els menors, que no són germans depenent de les situacions; poden establir un bon vincle de germans, germanastres, o sorgir dificultats en la convivència, la qual cosa repercuteix en els adults, doncs cada progenitor es posicionarà a favor del seu fill i la nova parella tindrà conflictes podent arribar de vegades a un trencament.
Però què passa quan la nova parella no té fills? Com li afecta a la madrastra, padrastre que vivia sol/a i opta per conviure en parella i conviure amb uns fills que no són seus?
Si els nens tenen carències de mare o pare, la nova parella sol fer funcions maternes o paternes i la família funcionarà (pares/mares morts, malalts, absents, que treballen molt i quan els petits reben l’afecte d’un home/dona, nova parella del pare/mare s´hi poden vincular, establint la nova parella funcions paternes/maternes).
Però què passa quan els nens que viuen amb els dos progenitors en règim de custòdia compartida, tenint els dos referents, mare i pare senten que la nova parella del pare o mare els vol “robar el seu papa o mama?”. En moltes ocasions sorgeixen problemes si els menors no han superat la separació dels seus propis pares, o si els menors tenen alguna dificultat, ja sigui algun tipus de deficiència, trastorn de relació o de conducta.
Es freqüent veure nens de pares separats que directament boicotegen la relació del seu pare/mare amb noves parelles, perquè no admeten ni accepten compartir el pare amb una altra persona. Es més freqüent en nenes, adolescents o pre-adolescents que han estat les reines de la casa, les ninetes dels pares, convivint amb el pare sense la figura materna i no han madurat, quedant-se aquestes nenes fixades en etapes del desenvolupament anteriors a la seva edat cronològica, establint conductes regressives i posicionades en un complexe d’Electra no superat encara. També es dóna en nens que es queden fixats en un Edip no resolt i no accepten compartir la seva mare amb un altre home. Els pares, no van saber posar límits als nens/nenes en el moment de la separació, se’ls va sobreprotegir i aquests nens/nenes actuen tiranitzant i manipulant els seus progenitors. La nova parella no ha de participar en temes referits a l’educació perquè no són els seus fills però sí pel que fa a la convivència amb aquests menors. Què passa quan aquests nens no endrecen l’habitació, no volen rentar plats i a més a més no respecten la nova parella del pare/mare? Què ha de fer la nova parella? dir? no dir? és el progenitor/ qui ha de posar límits als seus fills i ajudar la nova parella a adaptar-se a la situació i a que pugui dir i expressar opinions o pactar certes normes pel que fa a la convivència.
Com que encara vivim en una societat masclista on les dones acostumen a assumir més càrregues familiars i majoritàriament les tasques de la casa, és més problemàtic quan és el pare qui té una nova parella perquè és més difícil per aquests menors acceptar certes normes o hàbits provinents d’algú que no és la mare, quan hauria de ser el pare qui ja els hagués establert.
Caldria tenir en compte el difícil rol dels padrastres/madrastres davant d’una nova convivència amb nens que no són els seus fills. Si el pare/mare dels nens que ha incorporat una nova parella en la seva vida i la dels seus fills s’adona d’aquests conflictes, es comunica amb la nova parella i estableixen límits conjunts amb els menors, el repte pot ser enriquidor i la convivència i dinàmica familiar pot ser beneficiosa.
Esther Pérez Marcial
Psicòloga Infanto-Juvenil
