L'ús del mòbil en els menors

El mòbil és un aparell imprescindible en les nostres vides des de fa ja uns quants anys. En fem ús per raons laborals i personals. Serveix per a comunicar-nos. Es multifuncional i forma part de la vida quotidiana de la majoria de persones.
-Quan cal que comprem un mòbil als nostres fills?
En quin moment evolutiu del nostre fill els hem de comprar un mòbil?
Existeixen diverses raons: Molts pares consideren que tot i que el seu fill és petit encara, cal que tingui un mòbil perquè a la classe en tenen els companys, perquè s’han divorciat i com que no hi ha bona comunicació entre els progenitor del nen, s’asseguren poden contactar amb el menor amb el mòbil, perquè si marxa de colònies, o comença a sortir amb els amics poden localitzar el fill.
Totes aquestes raons són lícites però normalment precipiten que es compri als nens un mòbil abans de l’edat en què estan preparats per saber fer-ne un bon ús.
L’edat aconsellable evolutivament seria aproximadament quan en menor està cursant l’escolarització secundària, ESO, entre els 12 i 14 anys.
S’hauria d’utilitzar en situacions puntuals, quan el nen ha de marxar i els pares volen saber on és, però no com a eina diària perquè estem generant que els nostres fills desenvolupen conductes adictives. Estem alertes davant les drogues o l’alcohol, però no ens adonem que els nens/adolescents poden “enganxar-e” al mòbil amb més facilitat i rapidesa que els adults, desenvolupant una patologia, un trastorn que té com a conseqüència un canvi de conducta i actituds d’aïllament, que poden interferir en les relacions socials del menor. En nen el té com a ”tercer braç” i li pot costar separar-se físicament de l’aparell. Se l’emporten al lavabo, a classe, connectant-se en hores d’escola, i no poden guardar-lo quan han de fer deures, arribant a patir en molts casos explosions de ràbia i crisis d’angoixa si no tenen el mòbil al costat. 
El primer que hem de fer com  a pares és mirar-nos almirall i observar quin ú en fem nosaltres i quanta estona mentre estem amb mòbil no ens relacionem amb la família. El mòbil serveix per comunicar-nos, però mentre estem amb el whatts, o navegant per internet a casa, no juguem ni parlem amb els nostres fills. Es molt freqüent observar en un restaurant una família dinant en una taula, amb el  mòbil ,adults i nens, sense que s’estableixi cap tipus de relació, ni de conversa entre ells.
Els nens es queixen en les consultes dels psicòlegs amb expressions com:
”la mare està sempre al mòbil”
“parla amb el nòvio i no em fa cas”
“el pare a la taula està parlant, el truquen i no deixa el mòbil”
Aquestes verbalitzacions que ens transmeten els menors a les consultes dels professionals, haurien de servir perquè tot fem una reflexió i ens plantegem certs canvis en els nostres hàbits pel que fa al mòbil.
S’aconsella establir uns horaris de mòbil: no fer-ne ús durant els àpats, tampoc quan venen visites com a excusa per a no relacionar-se amb els adults, no tenir-lo quan estan fent deures, etc.
Es perjudicial que un nen/adolescent es passi tot un cap de setmana jugant, navegant o llegint amb l mòbil/tablet, sense sortir de casa.
Conseqüències:
-Augmenta la desmotivació acadèmica, baixant el rendiment escolar.
-Sorgeix l’apatia, tristesa.
-Aparició de conductes agressives i d'ansietat.
-Aparició d’aïllament social i emocional.

Esther Pérez Marcial,
Psicòloga Infanto-Juvenil

No saber dir no en èpoques nadalenques

Independentment de les creences religioses, el nadal és una època on es compra més, es menja més i en definitiva, es consumeix més.

Què entén un nen, què interpreta, quan veu la seva mare per exemple comprant un regal a corre- cuita, sense massa pressupost per una tieta, o per aquella sogra amb qui el nen sap que la mare no s’hi entén?

El nen interioritza que s’han de fer coses a digust, que hem de comprar encara que no tinguem diners i fer regals a algú encara que no ens agradi aquella persona.

Aquests conceptes, valors culturals, generen dubtes, incerteses i inseguretat en els nens. La mentida, el tapar, el no dir, facilita la indecisió, el conformisme i la feblesa en els nostres fills.

Què cal fer davant situacions nadalenques que ens desborden com són per exemple l’excés de consumisme, haver de regalar a qui no ens agrada o veure i compartir àpats quan no ens ve de gust?

-Primer exemple: per què comprar regals a un familiar, si no tenim diners i els necesitem per pagar factures?

Si parlem amb aquell familiar, que estimem, que és proper, i li expliquem la nostra situació, probablement ho entendrà. Es pot fer partícep al nen animant-l o a que li faci un dibuix com a regal.

-Segon exemple: per què hem de tenir la obligació de fer un regal algú que no ens agrada?

És emocionalment sà admetre i assumir que no ens agrada tothom de la nostra família. Amb alguns hi tenim vincles més estrets, amb altres ens relacionem per cortesia. Quan se supoa que hem de fer un regal a algú amb qui no ens entenem massa (sogra p.e), és energeticament positiu no fer cap regal, no cal quedar bé, no importa el que pensi l’altre, importa el que jo sento i sóc conseqüent amb els meus actes.

-Tercer exemple:

Acabem de tenir una pèrdua dolorosa, mort, separació i no ens ve de gust compartir àpats ni tertúlies amb ningú.

És bo poder expressar el que sentim i parlar amb el nostre entorn.

P.e. si algú ha perdut la parella fa poc, ha de fer l’esforç i poder dir,”no vinc al dinar de nadal, prefereixo i necessito estar sol/a i no tinc ganes de compartir res amb ningú”.

Es un exercici d’assertivitat complicat perquè en aquesta societat, ens sentim pressionats per l’entorn, per les dates, pel que se suposa que toca fer en determinats moments i edats, sense afrontem que les decisions són només nostres i que de vegades, decisions que no agraden a altres, ens poden alliberar.

Els nostres fills, imiten els models dels adults, dels seus pares, que són els seus referents més immediats. Cal fer ús de la dialèctica amb l’infant i així  li proporcionem eines perquè d’adult decideixi, no faci el que fa tothom, sàpiga ser assertiu, dir no, i  en definitiva pugui desenvolupar-se en el món dels adults amb fermesa i estabilitat, triant i qüestionant l’entorn, sense actituds passives i conformistes.
 
Esther Pérez Marcial,
Psicòloga Infanto-Juvenil