tag:blogger.com,1999:blog-12615095608084750792024-03-20T14:33:38.731-07:00Estímulsestímulshttp://www.blogger.com/profile/12931567904647047400noreply@blogger.comBlogger22125tag:blogger.com,1999:blog-1261509560808475079.post-13267036870995265342020-03-24T04:37:00.002-07:002020-03-24T04:37:35.179-07:00La Rosa contra el virusA la pàgina d'inici de la web <a href="http://www.psicologia-estimuls.com/">www.psicologia-estimuls.com</a> podreu descarregar el conte infantil "La Rosa contra el virus".<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1j1Fg6Pb65juPSMMgfVU4Q-LZQ8xPL-6GQ8H6qhGmrCQy-KpsXY7ZekSxlxcZLH1ckhJZJARciUAlRoq0a6vewFTE1ndfcxF-dK_DtYt-hSBZo9hBgXu6uFwhkXg7tE5H9FFrYZjpRpI/s1600/conte.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="209" data-original-width="206" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh1j1Fg6Pb65juPSMMgfVU4Q-LZQ8xPL-6GQ8H6qhGmrCQy-KpsXY7ZekSxlxcZLH1ckhJZJARciUAlRoq0a6vewFTE1ndfcxF-dK_DtYt-hSBZo9hBgXu6uFwhkXg7tE5H9FFrYZjpRpI/s1600/conte.jpg" /></a></div>
estímulshttp://www.blogger.com/profile/12931567904647047400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1261509560808475079.post-25167303688735345592019-03-25T03:43:00.000-07:002019-03-25T03:43:31.397-07:00Les noves parelles dels pares<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMPe0PSXo8vLTfgW4jPaC8RTlH78ioNkrEFDnv-l7laKQZjDL3cnTlW4f8PWPAnBB2XZH6_h2yXuRVMFhXdX2QlEw-X9MiopK2Z2fo-sHGthFb86Mahdm5MvYeaeuJrT3JWTKnshFSwo0/s1600/nena.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="429" data-original-width="429" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMPe0PSXo8vLTfgW4jPaC8RTlH78ioNkrEFDnv-l7laKQZjDL3cnTlW4f8PWPAnBB2XZH6_h2yXuRVMFhXdX2QlEw-X9MiopK2Z2fo-sHGthFb86Mahdm5MvYeaeuJrT3JWTKnshFSwo0/s320/nena.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Tots els nens han d’afrontar pèrdues durant la vida (un nen que deixa de veure un tiet perquè els tiets se separen, mort d’avis, separació dels progenitors). Normalment s’adapten, però, què passa quan els pares incorporen en la vida dels seus fills una altra persona? Si el pare té nòvia o la mare té nòvio?<br />
<br />
Els nostres fills no els han triat, per tant hem de garantir la plena acceptació dels menors respecte de les noves parelles i la plena adequació i cohesió en els rols que aquestes parelles desenvoluparan.<br />
Si existeix una convivència, s’han establir uns pactes i límits; el nen té mare i pare per tant, encara que el menor estigui en la primera infància, no s’ha d’intentar substituir la figura materna / paterna.<br />
<br />
Malhauradament en la pràctica professional, treballem amb nens que són obligats a dir mama o papa a les noves parelles dels seus progenitors, sense tenir en compte el desequilibri emocional que pot generar en els menors. Es freqüent que les noves parelles adoptin rols tradicionalment materns, tenint cura del menor (fer sopars, dur a l’escola, dutxes) creant certa confusió en els menors. Molts nens venen a la consulta del psicòleg, preguntant si tenen dues mares.<br />
<br />
Cap nen té dues mares/pares. Els nens adoptats tenen una primera mare biològica però només hi ha una mare que és obviament l’adoptiva que és qui estima, te cura i educa.<br />
<br />
El missatge que haurien de rebre els nens adoptats o biològics ha de ser clar i concís; fins i tot en casos de negligència materna o paterna els nens han de saber que hi ha una mare i un pare.<br />
Els adults hem d’incorporar les noves parelles amb normalitat, sense córrer, facilitant el procés d’adaptació del menor i de manera que la nova parella pugui exercitar funcions també de cura i afectives amb el menor si així ho desitgen ambdós (nen i parella nova). Les noves parelles han de poder posar també normes en la convivència i establir uns límits tenint clar que les decisions les prenen els pares.<br />
<br />
Si l’adult enterra les rivalitats entre mare/nova parella del pare o pare/nova parella de la mare garantirem l’estabilitat del menor. Malhauradament moltes parelles noves intenten suplir les mares o pares a causa de carències pròpies i moltes mares/pares no respecten la incorporació de noves parelles dels seus exmarits o exmullers en la vida dels seus fills a causa d’un dol no resolt. Mares/pares separats es precipiten incorporant el nou nòvio/nòvia per por a estar sols, cercant un pare/mare millor pels seu fill, sense tenir en compte que és enriquidor per un menor tenir mare i pare i altres adults amb qui compartir, jugar o tenir complicitat. Aquesta nova realitat no ens fa menys pares. Potser caldria una reflexió envers el per què als adults ens costa tant acceptar que els nostres fills estimin altres adults, no serà egoisme, potser en la maternitat/paternitat projectem una mena d’egocentrisme, narcicisme que no ens permet flexibilitzar i obrir-nos davant el nou món on viuen els nostres fills.<br />
<br />
<b>Esther Pérez Marcial</b><br />
Psicòloga infanto-juvenil<br />
<br />
<div>
<br /></div>
estímulshttp://www.blogger.com/profile/12931567904647047400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1261509560808475079.post-21139689290120338022019-03-24T13:08:00.002-07:002019-03-25T03:47:20.551-07:00No saber dir no en èpoques nadalenques<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc6ov-sYhtf_NIZ3johad8ZCTKqRyBN-dco7wdH9IUVT6OmrwfLwJr7bO9G5vlQH0IpL9NhN9R2avlagohNlm0vebMrAf9ub8Qy3Mo0mmWm5tMF9vHwgfwYOKEf_w1GoQBEFE1loHsR-o/s1600/nadal.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="640" data-original-width="640" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEjc6ov-sYhtf_NIZ3johad8ZCTKqRyBN-dco7wdH9IUVT6OmrwfLwJr7bO9G5vlQH0IpL9NhN9R2avlagohNlm0vebMrAf9ub8Qy3Mo0mmWm5tMF9vHwgfwYOKEf_w1GoQBEFE1loHsR-o/s320/nadal.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Independentment de les creences religioses, el nadal és una època on es compra més, es menja més i en definitiva, es consumeix més.<br />
<br />
Què entén un nen, què interpreta, quan veu la seva mare per exemple comprant un regal a corre- cuita, sense massa pressupost per una tieta, o per aquella sogra amb qui el nen sap que la mare no s’hi entén?<br />
<br />
El nen interioritza que s’han de fer coses a digust, que hem de comprar encara que no tinguem diners i fer regals a algú encara que no ens agradi aquella persona.<br />
<br />
Aquests conceptes, valors culturals, generen dubtes, incerteses i inseguretat en els nens. La mentida, el tapar, el no dir, facilita la indecisió, el conformisme i la feblesa en els nostres fills.<br />
<br />
Què cal fer davant situacions nadalenques que ens desborden com són per exemple l’excés de consumisme, haver de regalar a qui no ens agrada o veure i compartir àpats quan no ens ve de gust?<br />
<br />
-Primer exemple: per què comprar regals a un fmiliar, si no tenim diners i els necesitem per pagar factures?<br />
<br />
Si parlem amb aquell familiar, que estimem, que és proper, i li expliquem la nostra situació, probablement ho entendrà. Es pot fer partícep al nen animant-l o a que li faci un dibuix com a regal.<br />
<br />
-Segon exemple: per què hem de tenir la obligació de fer un regal algú que no ens agrada?<br />
<br />
És emocionalment sà admetre i assumir que no ens agrada tothom de la nostra família. Amb alguns hi tenim vincles més estrets, amb altres ens relacionem per cortesia. Quan se supoa que hem de fer un regal a algú amb qui no ens entenem massa (sogra p.e), és energeticament positiu no fer cap regal, no cal quedar bé, no importa el que pensi l’altre, importa el que jo sento i sóc conseqüent amb els meus actes.<br />
<br />
-Tercer exemple:<br />
<br />
Acabem de tenir una pèrdua dolorosa, mort, separació i no ens ve de gust compartir àpats ni tertúlies amb ningú.<br />
<br />
És bo poder expressar el que sentim i parlar amb el nostre entorn.<br />
<br />
P.e. si algú ha perdut la parella fa poc, ha de fer l’esforç i poder dir,”no vinc al dinar de nadal, prefereixo i necessito estar sol/a i no tinc ganes de compartir res amb ningú”.<br />
<br />
Es un exercici d’assertivitat complicat perquè en aquesta societat, ens sentim pressionats per l’entorn, per les dates, pel que se suposa que toca fer en determinats moments i edats, sense afrontem que les decisions són només nostres i que de vegades, decisions que no agraden a altres, ens poden alliberar.<br />
<br />
Els nostres fills, imiten els models dels adults, dels seus pares, que són els seus referents més immediats. Cal fer ús de la dialèctica amb l’infant i així li proporcionem eines perquè d’adult decideixi, no faci el que fa tothom, sàpiga ser assertiu, dir no, i en definitiva pugui desenvolupar-se en el món dels adults amb fermesa i estabilitat, triant i qüestionant l’entorn, sense actituds passives i conformistes.<br />
<b><br /></b>
<b>Esther Pérez Marcial</b><br />
Psicòloga infanto-juvenilestímulshttp://www.blogger.com/profile/12931567904647047400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1261509560808475079.post-73798694509789639482019-03-24T13:00:00.000-07:002019-03-24T13:00:28.528-07:00Ls comunicació amb els adolescents<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjqfQPMR_mUzhzDjzTZuhucU9j4YZus1RmVBZnasOdNhXMM1r1nwY-PLTfkN0bSJ4-xmeABqt_j48rmnO6CZlysvZwr6ItEjwlMAjZq2-Kk4eX1fSGH9nuDByFDidE9ukg7Cemvj9X4A4/s1600/comunicacioadolescentes.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="428" data-original-width="428" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhjqfQPMR_mUzhzDjzTZuhucU9j4YZus1RmVBZnasOdNhXMM1r1nwY-PLTfkN0bSJ4-xmeABqt_j48rmnO6CZlysvZwr6ItEjwlMAjZq2-Kk4eX1fSGH9nuDByFDidE9ukg7Cemvj9X4A4/s320/comunicacioadolescentes.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
L’Adolescència és una etapa on els nens deixen de ser nens i experimenten una sèrie de canvis físics (hormonals creixement, desenvolupament sexual) i psicològics. El nen ha de trobar defectes, en els seus progenitors, s’ha de qüestionar el seu entorn, els seus pares, el món en general per a poder després esdevenir un adult sà.<br />
<br />
Un dels tret més característics de l’adolescent, és el retraïment familiar, el tancar-se a l’habitació, preferir la comunicació amb el grup d’iguals abans que amb la família. El jove interactua amb el grup, surt més, manté vincles estrets amb els amics, fa major ús de les xarxes socials (instagram, facebook, etc) i els pares observen com els seus fills més enllà de canvis d’humor, de certa labilitat emocional, es tanquen en l’habitació deixant de compartir i de fer amb els progenitors.<br />
Com podem fer que els nostres fills es comuniquin més amb nosaltres?<br />
<br />
Es tracta de deixar fer, observar d’aprop, sense pressionar, no deixant de posar límits, educant, però entrant en el seu món. Els pares ens hem d’interessar pels seus amics, parelles, convidant-los a venir a casa, observant com es relacionen els nostres fills i participant de les converses amb els seus amics, deixant-los espais privats. Es tracta de pactar, compartir i no imposar amb qui o no volem que vagin.<br />
L’adolescent necessita molt reforçament positiu, recompenses i afecte i comprensió per ajudar-lo a poder construir el seu nou món des d’una perspectiva ja no de nen. Cal ajudar-lo a fer crítica, autocrítica i valorar les seves idees i opinions.<br />
<br />
Una manera de poder ajudar el nen a créixer és respectant les estones on l’adolescent es tanca a l’habitació i gaudeix en solitari de música, lectura, mòbil, etc però també treure’l de l’habitació de manera que compagini el seu món intern amb la vida familiar. Com ho podem fer? Proposant activitats del seu interès com poden ser anar a dinar, sopar, de compres, cinema i el més important fer-lo sentir que importa, que forma part de la família; per això cal comptar amb ell, demanar-li opinió, dubtar i preguntar-li per qüestions que l’adult fa veure que no sap resoldre a fi que el jove se senti important i partícep de la família. Es imporant preguntar-los com estan, com els van les coses, no només els estudis, com se senten i dir-los sovint que se’ls estima. Cal fer pensar els adolescents, escoltar-los i valorar les seves opinions perquè quan esdevinguin adults continuïn tenint vincles de confiança amb els seus pares i la comunicació pugui perdurar tota la vida.<br />
<br />
<b>Esther Pérez Marcial</b><br />
Psicòloga Infanto-Juvenil<br />
<br />
<div>
<br /></div>
estímulshttp://www.blogger.com/profile/12931567904647047400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1261509560808475079.post-54577154377076083352019-03-24T12:54:00.003-07:002019-03-24T13:12:39.198-07:00 El vincle entre les noves parelles (padrastre-madrastra) i els seu fills<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXavvIah8dTzF1QPB0YsLNTghh_jejzqdQ_wOMfI0N1gerBpymOl2_hBn8zHWxAGTCSRk9mFUz-3XU_ChwpALOfltiv9KWB9EwuFcjp3FR4DhO4jUiv4DQJV0Z098U1G8ctbhQ9M6b2cY/s1600/nen.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="428" data-original-width="428" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiXavvIah8dTzF1QPB0YsLNTghh_jejzqdQ_wOMfI0N1gerBpymOl2_hBn8zHWxAGTCSRk9mFUz-3XU_ChwpALOfltiv9KWB9EwuFcjp3FR4DhO4jUiv4DQJV0Z098U1G8ctbhQ9M6b2cY/s320/nen.jpg" width="320" /></a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
Cada cop més parelles decideixen separar-se i/o divorciar-se. Malhauradament, no es pot evitar que els infants pateixin quan hi ha un trencament familiar. Amb el temps, els fills, van adaptant-se a la nova realitat familiar. Els pares fan un dol, es reestableixen, tenen dues cases i en moltes ocasions els estableixen noves parelles.<br />
<br />
Quan un home o dona separat decideix conviure amb una nova parella, afecta als nens, als fills d’un o altre, relacionant-se els menors, que no són germans depenent de les situacions; poden establir un bon vincle de germans, germanastres, o sorgir dificultats en la convivència, la qual cosa repercuteix en els adults, doncs cada progenitor es posicionarà a favor del seu fill i la nova parella tindrà conflictes podent arribar de vegades a un trencament.<br />
<br />
Però què passa quan la nova parella no té fills? Com li afecta a la madrastra, padrastre que vivia sol/a i opta per conviure en parella i conviure amb uns fills que no són seus?<br />
<br />
Si els nens tenen carències de mare o pare, la nova parella sol fer funcions maternes o paternes i la família funcionarà (pares/mares morts, malalts, absents, que treballen molt i quan els petits reben l’afecte d’un home/dona, nova parella del pare/mare s´hi poden vincular, establint la nova parella funcions paternes/maternes).<br />
<br />
Però què passa quan els nens que viuen amb els dos progenitors en règim de custòdia compartida, tenint els dos referents, mare i pare senten que la nova parella del pare o mare els vol “robar el seu papa o mama?”. En moltes ocasions sorgeixen problemes si els menors no han superat la separació dels seus propis pares, o si els menors tenen alguna dificultat, ja sigui algun tipus de deficiència, trastorn de relació o de conducta.<br />
<br />
Es freqüent veure nens de pares separats que directament boicotegen la relació del seu pare/mare amb noves parelles, perquè no admeten ni accepten compartir el pare amb una altra persona. Es més freqüent en nenes, adolescents o pre-adolescents que han estat les reines de la casa, les ninetes dels pares, convivint amb el pare sense la figura materna i no han madurat, quedant-se aquestes nenes fixades en etapes del desenvolupament anteriors a la seva edat cronològica, establint conductes regressives i posicionades en un complexe d’Electra no superat encara. També es dóna en nens que es queden fixats en un Edip no resolt i no accepten compartir la seva mare amb un altre home. Els pares, no van saber posar límits als nens/nenes en el moment de la separació, se’ls va sobreprotegir i aquests nens/nenes actuen tiranitzant i manipulant els seus progenitors. La nova parella no ha de participar en temes referits a l’educació perquè no són els seus fills però sí pel que fa a la convivència amb aquests menors. Què passa quan aquests nens no endrecen l’habitació, no volen rentar plats i a més a més no respecten la nova parella del pare/mare? Què ha de fer la nova parella? dir? no dir? és el progenitor/ qui ha de posar límits als seus fills i ajudar la nova parella a adaptar-se a la situació i a que pugui dir i expressar opinions o pactar certes normes pel que fa a la convivència.<br />
<br />
Com que encara vivim en una societat masclista on les dones acostumen a assumir més càrregues familiars i majoritàriament les tasques de la casa, és més problemàtic quan és el pare qui té una nova parella perquè és més difícil per aquests menors acceptar certes normes o hàbits provinents d’algú que no és la mare, quan hauria de ser el pare qui ja els hagués establert.<br />
<br />
Caldria tenir en compte el difícil rol dels padrastres/madrastres davant d’una nova convivència amb nens que no són els seus fills. Si el pare/mare dels nens que ha incorporat una nova parella en la seva vida i la dels seus fills s’adona d’aquests conflictes, es comunica amb la nova parella i estableixen límits conjunts amb els menors, el repte pot ser enriquidor i la convivència i dinàmica familiar pot ser beneficiosa.<br />
<br />
<b>Esther Pérez Marcial</b><br />
Psicòloga Infanto-Juvenilestímulshttp://www.blogger.com/profile/12931567904647047400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1261509560808475079.post-23888856171256996252019-03-24T12:40:00.003-07:002019-03-24T12:41:59.780-07:00El vincle del nen i l'animal domèstic<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4Wa3oCIYcw0J-JBnozVh0wNWCHbiGfd2DEJ5_NHh4DBVxdPeUxHQp2-JKIvWpyg7IRSiAscbbJQN9KDlyrpepYe81e5PFakOZU8GhgMLV0790-z-KkI2UYKJv9V0b1d6HJ7J_qoMEt1k/s1600/animalsnens.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="426" data-original-width="426" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi4Wa3oCIYcw0J-JBnozVh0wNWCHbiGfd2DEJ5_NHh4DBVxdPeUxHQp2-JKIvWpyg7IRSiAscbbJQN9KDlyrpepYe81e5PFakOZU8GhgMLV0790-z-KkI2UYKJv9V0b1d6HJ7J_qoMEt1k/s320/animalsnens.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Els nens per a créixer sans necessiten rebre afecte i assumir normes, desenvolupant responsabilitats que necessitaran per tal d’afrontar la vida adulta i viure en societat.<br />
<br />
<b>L’afecte </b>és un sentiment d’estimació, lligam cap a altres, propi de les necessitats de pertinença de l’ésser humà. Es pot sentir afecte cap a persones, animals o objectes.<br />
<br />
Segons Freud l’ésser humà està controlat per dos instints: EROS (afecte) i THANATOS (agressivitat). L’afecte és responsable de l’altruisme, l’amistat, la sexualitat, uneix les persones amb altres, enfront dels instints agressius que separen i trenquen vincles.<br />
<br />
Els animals domèstics (gossos, gats, etc) fomenten l’impuls positiu que representa l’afecte. Quan el nen es relaciona amb l’animal està tenint un conjunt de reaccions personals, interactuant amb un altre ésser viu, generant unes respostes no racionals als estímuls i una codificació intel·lectual que experimenta amb valoració positiva o negativa. Les formes d’expressar l’afecte estan regulades culturalment, però en general la interacció del nen amb l’animal, jugant, estableix vincles, ensenya a cuidar, a respectar a estimular i transmetre afecte, pilars del procés de socialització de l’infant.<br />
<br />
<b>La responsabilitat</b> és un valor que en la consciència de la persona permet reflexionar, administrar, orientar i valorar les conseqüències d’un acte. Té a veure amb la moral i ètica però en el nen i el vincle amb l’animal domèstic, implica que l’infant ha d’aprendre a conèixer, preveure i respectar les conductes i necessitats de l’animal, generant hàbits (treure l’animal a passsejar, posar el menjar, recollir excrements) desenvolupant responsabilitats que l’ajudaran a adaptar-se a la vida adulta.<br />
<br />
El nen haurà d’experimentar sentiments de pèrdua i elaborar dols a mesura que vagi madurant. El <b>dol </b>és un procés psicològic que acompanya la mort d’un ésser estimat i genera alteracions en l’equilibri emocional. El nen haurà d’afrontar pèrdues dels seus éssers estimats al llarg de la seva vida, amb processos de negació, tristor, ràbia, acceptació, integrant les pèrdues com a procés natural de la vida. La convivència amb les mascotes, potencia els afectes, les responsabilitats i prepara el nen per les pèrdues inherents a la vida.<br />
<br />
<b>Esther Pérez Marcial</b><br />
Psicòloga Infanto-Juvenil<br />
<br />
<br />estímulshttp://www.blogger.com/profile/12931567904647047400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1261509560808475079.post-4757954702824062702019-03-24T12:36:00.001-07:002019-03-25T03:46:01.515-07:00Els avis, l'abús i el vincle amb els nets<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeBHmNIH2Lf0L45Z5HxIJ3uN6uel4q5wek_hn0E6yiQbZoEFtvhBpXqAuSpzBE8xS_XOtSFKfD6DsSa_ogEVQgWdYif-JaaotvytTiILe9BV4EbPZ9MesPp1Gxktaa3cLqBi8ekFpLf7Q/s1600/avisnens.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="385" data-original-width="385" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgeBHmNIH2Lf0L45Z5HxIJ3uN6uel4q5wek_hn0E6yiQbZoEFtvhBpXqAuSpzBE8xS_XOtSFKfD6DsSa_ogEVQgWdYif-JaaotvytTiILe9BV4EbPZ9MesPp1Gxktaa3cLqBi8ekFpLf7Q/s320/avisnens.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Hi ha una dita castellana que diu”el Diablo sabe más por viejo que por diablo”. Els nostres ancians, avis, pares, coneguts d’edat avançada, acumulen una experiència i saviesa fruit de les experiències vitals, que els fa entendre el món des d’una perspectiva diferent als pares i joves. La motxilla de la vida és el millor màster. Habitualment, els avis, persones velles, ancianes, gaudeixen del rol de fer d’avis, de jugar, cuidar, compartir i ensenyar coses als seus néts sense anar a corre-cuita, com els seus propis fills. S’estableix un vincle proper i entranyable normalment entre avis i néts, dues generacions tan llunyanes en edat cronològica i alhora tan properes en afecte. Els avis saben, entenen el món d’una manera que fa que els nens els admirin, de la mateixa manera que poden admirar els seus pares, referents més propers, però sense l’estrès que de vegades els pares projecten en els seus fills. Els avis ja han fet, experimentat, après, comès i acceptat errors, integrant les mancances personals, estan en el període d’acceptació de les pèrdues i l’arribada d’un nét és una retrobada amb la pròpia infància, una reconciliació de vegades amb els propis fills, una rememoració del rol de pares, afrontant el rol d’avis com el darrer paper de la vida, donant als seus néts molt d’afecte i dedicació.<br />
<br />
Els nens perceben l’amor incondicional dels avis, sense la pressió i estrès que tenen els pares pel fet d’haver d’educar i per la manca de temps. Els avis desenvolupen un instint de protecció amb els néts molt entranyable i a mesura que els infants van creixent i observen que les capacitats físiques i/o cognitives dels avis van minvant, desenvolupen tendresa amb els propis avis, convertint-se en els cuidadors dels avis. Els pares eduquen, posen límits, no poden ser en cap cas amics dels fills, sense límits els fills no poden créixer de manera sana i segura.<br />
<br />
Però què passa quan són els fills els que exigeixen i demanen que els avis eduquin els seus propis fills, els néts? Ja sigui per manca de temps, dificultats de conciliació vida laboral i familiar, problemes econòmics, en moltes ocasions, els avis que ja han treballat prou i poden gaudir de la jovilació es troben davant d’una dicotomia i no saben dir no als seus fills, cedint i ocupant-se de la criança dels néts. Hem de poder dir NO als fills. El avis han de gaudir, ajudar, però no criar els néts. Tenir cura diàriament dels néts, és depositar en els nostres grans unes obligacions i responsabilitats que ja han realitzat i no han triat repetir, senzillament accepten per amor incondicional als propis fills. No els pertoca, els esgota i no poden gaudir d’una llibertat que es mereixen i s‘han guanyat pel fet d’arribar a la vellesa. Quan un adult vol tenir fills, hauria de comptar amb els seus propis recursos. En cap cas pot ser una imposició. Gaudir d’un nét és enriquidor quan no és una obligació diària, proporciona alegria, rejoveneix l’esperit, l’ànim, activa les ganes de fer coses, d’explorar l’entorn. Els avis proporcionen seguretat als infants, els ensenyen, expliquen històries, reals, contes, experiències vitals, mentre que els nens ensenyen als avis tecnologies, els actualitzen, establint-se un vincle generalment molt entranyable.<br />
<br />
Malhauradament pocs avis poden gaudir dels néts; avui en dia, és freqüent veure avis de 85 anys que han de matinar per anar a buscar els néts i dur-los després a l’escola, fer-los el menjar , ajudar-los a fer deures i acaben la jornada amb un excés de cansament, sense haver pogut realment desenvolupar el rol d’avi. A més a més, alguns fills, exigeixen als seus propis pares que eduquin la canalla sense respectar les normes o costums de casa els avis, culpabilitzant-los davant la manca de límits dels seus fills “clar els avis els ho deixen fer, a casa no ho fa”. Potser els fills hauríem de pensar que els pares ja han criat estimat i ajudat criatures i ara ens toca als pares criar els nostres propis fills i ajudar els nostres pares, és a dir, deixar que els avis descansin , juguin amb els néts si ho desitgen, sense obligacions i d’aquesta manera el vincle avis-néts es pot convertir en una intercanvi d’amor, experiències i complicitat que perdurarà en el record del nét quan ja no sigui un infant i els avis ja no hi siguin.<br />
<div>
<br />
<b>Esther Pérez Marcial</b><br />
Psicòloga Infanto-Juvenil</div>
estímulshttp://www.blogger.com/profile/12931567904647047400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1261509560808475079.post-64493486472088278402019-03-24T12:23:00.000-07:002019-03-24T12:41:18.673-07:00Amors d'estiu<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0zu9mqXAeszBpH8slMkHxiO80rou9IOwigKFG6S1kuEnoesucfEzuUDlQ10-Hu_CDHWWmiWasERfk5XvbIc6DfWjGBDhnNLaWJIJkXTXE60H7PZYI8OwnGD-pemQO1xoxf-AgNeWrdHI/s1600/amoradolescencia.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" data-original-height="300" data-original-width="300" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEh0zu9mqXAeszBpH8slMkHxiO80rou9IOwigKFG6S1kuEnoesucfEzuUDlQ10-Hu_CDHWWmiWasERfk5XvbIc6DfWjGBDhnNLaWJIJkXTXE60H7PZYI8OwnGD-pemQO1xoxf-AgNeWrdHI/s1600/amoradolescencia.jpg" /></a></div>
<br />
Els amors d’estiu són amors que duren normalment un estiu. Però per què tenen una data de caducitat de només dos, tres o quatre mesos? Evidentment s’associen a l’adolescència, període d’estiu on els joves tenen més temps lliure, menys responsabilitats, més desig de sortir, i sobretot d’experimentar. A l’estiu les hormones s’alteren, de fet, a la primavera ja en veiem els primers efectes en els joves, les classes estan més revolucionades, els joves més dispersos i és durant els primers estius en l’etapa de l’adolescència, quan el nois i noies d’entre 12 i 16 anys acostumen a viure amb més intensitat les primeres experiències en la vida, amb els amics i per suposat les primeres vivències amoroses són molt intenses. Es dóna el desig d’explorar, en la sexualitat, de créixer, curiositat per saber i ampliar l’entorn, per viatjar, sortir per la nit, per qüestionar la família, etc.<br />
<br />
Les primeres sortides estiuenques a xiringuitos, festes majors o discoteques desperten la curiositat en els nois i noies per establir contactes físics però què passa realment en el seu cervell? Es produeixen unes alteracions químiques, l’enamorament que en alguns casos esdevindran relacions d’amor que poden perdurar i arribar a convertir-se en estables en el temps però en general són com uns flashos, breus i intensos, reflexes de la joventut, de la pulsió de vida i són relacions basades en la fisiologia, que per l’etapa vital, es viuen amb major impulsivitat, inquietud, temor, ocasionant grans vivències i també grans desajustaments emocionals a causa dels dubtes. Les incerteses, i del desconeixement. Enamorar-se és enlluernar-se, s’accelera el cor, puja l’autoestima, es perd pes pels nervis de les cites inicials, però a nivell cerebral es segreguen unes hormones que produeixen uns canvis cerebrals reals.<br />
<br />
El començament de l’enamorament fa el mateix efecte en el cervell que una dosi de cocaïna, tal com va demostrar el psicòleg Arthur Aron a partir de la tomografia d’un cervell. En veure l’enamorat, la zona del cervell es satura de dopamina, un neurotransmissor que apareix en la sang i fa sentir sensacions agradables com per exemple mantenir relacions sexuals, menjar xocolata o prendre drogues. Davant del plaer es produeix en sang la hormona oxitocina i vasopresina que estimulen la formació del contacte emocional, abraçades, relacions sexuals.<br />
<br />
Els adolescents experimenten fins acabar normalment l’estiu, doncs en acabar les vacances, tornen a les aules, a tenir les rutines habituals, deures, activitats extraescolars, etc, i disposen de menys temps per l’ésser estimat; la passió, l’enamorament, la química disminueix, arribant a desaparèixer en la majoria de parelles.<br />
<br />
<b>Esther Pérez Marcial</b><br />
Psicòloga Infanto-Juvenilestímulshttp://www.blogger.com/profile/12931567904647047400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1261509560808475079.post-25612911357612845802016-04-11T08:41:00.001-07:002016-04-11T08:50:33.367-07:00L'ús del mòbil en els menors<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOHgbi_hxbg2f4_A3ovXzqmpoqTJ66ZUcPiiT69MH_MZGW3NTf4Raz-Gw7cm-tw1_J8rpIzPMqh4rP3fHLH-j-WGp5LEurkkqkaIGoe-CyFCRGKPR1ND0knNmKD8MsVUbWWZSz0w876kw/s1600/mobil.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="320" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiOHgbi_hxbg2f4_A3ovXzqmpoqTJ66ZUcPiiT69MH_MZGW3NTf4Raz-Gw7cm-tw1_J8rpIzPMqh4rP3fHLH-j-WGp5LEurkkqkaIGoe-CyFCRGKPR1ND0knNmKD8MsVUbWWZSz0w876kw/s320/mobil.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
El mòbil és un aparell imprescindible en les nostres vides des de fa ja uns quants anys. En fem ús per raons laborals i personals. Serveix per a comunicar-nos. Es multifuncional i forma part de la vida quotidiana de la majoria de persones.<br />
-Quan cal que comprem un mòbil als nostres fills?<br />
En quin moment evolutiu del nostre fill els hem de comprar un mòbil?<br />
Existeixen diverses raons: Molts pares consideren que tot i que el seu fill és petit encara, cal que tingui un mòbil perquè a la classe en tenen els companys, perquè s’han divorciat i com que no hi ha bona comunicació entre els progenitor del nen, s’asseguren poden contactar amb el menor amb el mòbil, perquè si marxa de colònies, o comença a sortir amb els amics poden localitzar el fill.<br />
Totes aquestes raons són lícites però normalment precipiten que es compri als nens un mòbil abans de l’edat en què estan preparats per saber fer-ne un bon ús.<br />
L’edat aconsellable evolutivament seria aproximadament quan en menor està cursant l’escolarització secundària, ESO, entre els 12 i 14 anys.<br />
S’hauria d’utilitzar en situacions puntuals, quan el nen ha de marxar i els pares volen saber on és, però no com a eina diària perquè estem generant que els nostres fills desenvolupen conductes adictives. Estem alertes davant les drogues o l’alcohol, però no ens adonem que els nens/adolescents poden “enganxar-e” al mòbil amb més facilitat i rapidesa que els adults, desenvolupant una patologia, un trastorn que té com a conseqüència un canvi de conducta i actituds d’aïllament, que poden interferir en les relacions socials del menor. En nen el té com a ”tercer braç” i li pot costar separar-se físicament de l’aparell. Se l’emporten al lavabo, a classe, connectant-se en hores d’escola, i no poden guardar-lo quan han de fer deures, arribant a patir en molts casos explosions de ràbia i crisis d’angoixa si no tenen el mòbil al costat. <br />
El primer que hem de fer com a pares és mirar-nos almirall i observar quin ú en fem nosaltres i quanta estona mentre estem amb mòbil no ens relacionem amb la família. El mòbil serveix per comunicar-nos, però mentre estem amb el whatts, o navegant per internet a casa, no juguem ni parlem amb els nostres fills. Es molt freqüent observar en un restaurant una família dinant en una taula, amb el mòbil ,adults i nens, sense que s’estableixi cap tipus de relació, ni de conversa entre ells.<br />
Els nens es queixen en les consultes dels psicòlegs amb expressions com:<br />
”la mare està sempre al mòbil” <br />
“parla amb el nòvio i no em fa cas” <br />
“el pare a la taula està parlant, el truquen i no deixa el mòbil”<br />
Aquestes verbalitzacions que ens transmeten els menors a les consultes dels professionals, haurien de servir perquè tot fem una reflexió i ens plantegem certs canvis en els nostres hàbits pel que fa al mòbil. <br />
S’aconsella establir uns horaris de mòbil: no fer-ne ús durant els àpats, tampoc quan venen visites com a excusa per a no relacionar-se amb els adults, no tenir-lo quan estan fent deures, etc. <br />
Es perjudicial que un nen/adolescent es passi tot un cap de setmana jugant, navegant o llegint amb l mòbil/tablet, sense sortir de casa.<br />
Conseqüències:<br />
-Augmenta la desmotivació acadèmica, baixant el rendiment escolar.<br />
-Sorgeix l’apatia, tristesa.<br />
-Aparició de conductes agressives i d'ansietat.<br />
-Aparició d’aïllament social i emocional.<br />
<br />
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;">Esther Pérez Marcial,</span></span><br />
<span lang="ES" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;">Psicòloga Infanto-Juvenil</span></span>estímulshttp://www.blogger.com/profile/12931567904647047400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1261509560808475079.post-54206755782672823922016-01-28T11:56:00.002-08:002016-01-28T14:15:26.149-08:00 No saber dir no en èpoques nadalenques<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Arial;
panose-1:2 11 6 4 2 2 2 2 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:Calibri;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:Arial;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;
mso-bidi-language:KS;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:11.0pt;
mso-ansi-font-size:11.0pt;
mso-bidi-font-size:11.0pt;
font-family:Calibri;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:Arial;
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page WordSection1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
-->
</style>
<br />
<div class="MsoNormal" style="margin-left: 35.4pt; text-indent: 35.4pt;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5OkOLOnoNhOpP5NMjIOV8x8A7HswQJHVoio_-ARjHJH2J5k1PDjw5_FfsnIB0d6kbjpkguWPpjo1m5IkLqUqtRJNxINj0VJ0YypCAG8Si9e7dkVfBVhrZ4-2MoqinKcK5XY_VvpxORFA/s1600/aa.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEi5OkOLOnoNhOpP5NMjIOV8x8A7HswQJHVoio_-ARjHJH2J5k1PDjw5_FfsnIB0d6kbjpkguWPpjo1m5IkLqUqtRJNxINj0VJ0YypCAG8Si9e7dkVfBVhrZ4-2MoqinKcK5XY_VvpxORFA/s1600/aa.jpg" /></a><span lang="ES" style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;"><span style="mso-spacerun: yes;"></span></span><br />
<span lang="ES" style="font-size: 14.0pt; line-height: 115%; mso-ansi-language: ES;"><span style="mso-spacerun: yes;"><br /></span></span></div>
Independentment de les creences religioses, el nadal és una època on es compra més, es menja més i en definitiva, es consumeix més.<br />
<br />
Què entén un nen, què interpreta, quan veu la seva mare per exemple comprant un regal a corre- cuita, sense massa pressupost per una tieta, o per aquella sogra amb qui el nen sap que la mare no s’hi entén?<br />
<br />
El nen interioritza que s’han de fer coses a digust, que hem de comprar encara que no tinguem diners i fer regals a algú encara que no ens agradi aquella persona.<br />
<br />
Aquests conceptes, valors culturals, generen dubtes, incerteses i inseguretat en els nens. La mentida, el tapar, el no dir, facilita la indecisió, el conformisme i la feblesa en els nostres fills.<br />
<br />
Què cal fer davant situacions nadalenques que ens desborden com són per exemple l’excés de consumisme, haver de regalar a qui no ens agrada o veure i compartir àpats quan no ens ve de gust?<br />
<br />
-Primer exemple: per què comprar regals a un familiar, si no tenim diners i els necesitem per pagar factures?<br />
<br />
Si parlem amb aquell familiar, que estimem, que és proper, i li expliquem la nostra situació, probablement ho entendrà. Es pot fer partícep al nen animant-l o a que li faci un dibuix com a regal.<br />
<br />
-Segon exemple: per què hem de tenir la obligació de fer un regal algú que no ens agrada?<br />
<br />
És emocionalment sà admetre i assumir que no ens agrada tothom de la nostra família. Amb alguns hi tenim vincles més estrets, amb altres ens relacionem per cortesia. Quan se supoa que hem de fer un regal a algú amb qui no ens entenem massa (sogra p.e), és energeticament positiu no fer cap regal, no cal quedar bé, no importa el que pensi l’altre, importa el que jo sento i sóc conseqüent amb els meus actes.<br />
<br />
-Tercer exemple:<br />
<br />
Acabem de tenir una pèrdua dolorosa, mort, separació i no ens ve de gust compartir àpats ni tertúlies amb ningú.<br />
<br />
És bo poder expressar el que sentim i parlar amb el nostre entorn.<br />
<br />
P.e. si algú ha perdut la parella fa poc, ha de fer l’esforç i poder dir,”no vinc al dinar de nadal, prefereixo i necessito estar sol/a i no tinc ganes de compartir res amb ningú”.<br />
<br />
Es un exercici d’assertivitat complicat perquè en aquesta societat, ens sentim pressionats per l’entorn, per les dates, pel que se suposa que toca fer en determinats moments i edats, sense afrontem que les decisions són només nostres i que de vegades, decisions que no agraden a altres, ens poden alliberar.<br />
<br />
Els nostres fills, imiten els models dels adults, dels seus pares, que són els seus referents més immediats. Cal fer ús de la dialèctica amb l’infant i així li proporcionem eines perquè d’adult decideixi, no faci el que fa tothom, sàpiga ser assertiu, dir no, i en definitiva pugui desenvolupar-se en el món dels adults amb fermesa i estabilitat, triant i qüestionant l’entorn, sense actituds passives i conformistes.<br />
<span style="font-size: 18pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;">Esther Pérez Marcial,</span></span><br />
<span lang="ES" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;">Psicòloga Infanto-Juvenil</span></span>estímulshttp://www.blogger.com/profile/12931567904647047400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1261509560808475079.post-72942200689254435152015-10-28T12:46:00.001-07:002016-01-28T14:11:36.390-08:00El nous models de família<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJHamaEYOTTYVO1m2qwtDso2qcVgX3PI_B4LG4cZQ1ACe6cZDzKwBL47Gf6dlR3L5l0jnVorZDlD1u6VuSaVT3Pa5N1nJLznskirG5vPfaeYfq3ElogghlHkU54RvvVvmv167IUKQF6Qg/s1600/PoliceBaby_1450841c.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="200" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgJHamaEYOTTYVO1m2qwtDso2qcVgX3PI_B4LG4cZQ1ACe6cZDzKwBL47Gf6dlR3L5l0jnVorZDlD1u6VuSaVT3Pa5N1nJLznskirG5vPfaeYfq3ElogghlHkU54RvvVvmv167IUKQF6Qg/s320/PoliceBaby_1450841c.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
<br />
<span style="font-family: inherit;">La nostra societat ha canviat considerablement en els darrers anys. Els nous models de família ja no són els que eren. Afortunadament la família ja no és necessariament mare, pare i fills, és a dir la família clàssica. En els darrers anys s’han incorporat 5 nous models familiars, alguns dels quals els nens integren amb força plasticitat i naturalitat I d’altres són més lents d’interioritzar.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">1. L’adopció</span><br />
<span style="font-family: inherit;">2. Els rols tradicionals invertits </span><br />
<span style="font-family: inherit;">3. Els fills d’homosexuals</span><br />
<span style="font-family: inherit;">4. Els fills poducte de FIV de mares solteres</span><br />
<span style="font-family: inherit;">5. Els nens de pares divorciats que conviuen amb noves parelles dels pares, aportant fills d’anteriors relacions al nou nucli familiar.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">Avui en dia ja no sobta per exemple veure un nen negre, fill de pares blancs, normalitzant-se el procés d’adopció, o un pare que assumeixi les tasques de la llar i sigui la mare qui sustenta l’economia familiar.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">Però els canvis més sobtats o més lents d’integrar, són els fills de dos pares o dues mares i l’opció de mare soltera sense figura paterna. </span><br />
<span style="font-family: inherit;">Encara són objecte de burla en algunes escoles, els fills de pares homosexuals, assatjats amb insults de caràcter homòfob, dificultant la integració del fills de pares gais a l’aula.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">Tampoc és comú encara que un nen no tingui pare, no perquè s’hagi mort, sino perquè la mare va decidir iniciar un procés de fecundació in vitro en solitari. Tots aquests canvis s’han d’integrar i som els adults els que tenim la responsabilitat de normalitzar el que és normal: diferent, nou, desconegut, no vol dir NO NORMAL.</span><br />
<span style="font-family: inherit;">El darrer model familar no convencional, les famílies formades per parelles que aporten fills d’anteriors relacions a l’estructura familiar, és una realitat molt comú des de fa uns anys. La incorporació a Catalunya de les custòdies compartides facilita que nens petits convisquin amb nens que no són germans i amb nòvies, novios de pares i mares, realitzant aquésts, funcions atribuides tradicionalment als progenitors biològics. Els infants, des de la primera infància, integren les parelles dels seus pares/mares, els seus fills i malgrat que en ocasions apareixen conflictes i dificultats d’adaptació, en molts casos, s’estableixen nous models familiars totalment sòlids i sans. Aquestes criatures parlen a l’escola de la meva altra mare (coneix i conviu amb la nòvia del pare des dels 6 mesos d’edat) o del meu germà (el fill del nòvio de la mama). </span><br />
<span style="font-family: inherit;">Els psicòlegs i educadors tenim una gran responsabilitat i l’obligació d’ajudar a integrar aquest nous models familiars. Qui és mare, qui engendra, qui pareix, o també una altra mare/pare, qui estima, educa i està dia a dia compartint la seva vida amb les criatures de la seva parella?</span><br />
<span style="font-size: 18pt; line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;"><br /></span></span>
<span style="line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;">Esther Pérez Marcial,</span></span><br />
<!--[if gte mso 9]><xml>
<o:OfficeDocumentSettings>
<o:RelyOnVML/>
<o:AllowPNG/>
</o:OfficeDocumentSettings>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 9]><xml>
<w:WordDocument>
<w:View>Normal</w:View>
<w:Zoom>0</w:Zoom>
<w:TrackMoves/>
<w:TrackFormatting/>
<w:HyphenationZone>21</w:HyphenationZone>
<w:PunctuationKerning/>
<w:ValidateAgainstSchemas/>
<w:SaveIfXMLInvalid>false</w:SaveIfXMLInvalid>
<w:IgnoreMixedContent>false</w:IgnoreMixedContent>
<w:AlwaysShowPlaceholderText>false</w:AlwaysShowPlaceholderText>
<w:DoNotPromoteQF/>
<w:LidThemeOther>ES</w:LidThemeOther>
<w:LidThemeAsian>JA</w:LidThemeAsian>
<w:LidThemeComplexScript>X-NONE</w:LidThemeComplexScript>
<w:Compatibility>
<w:BreakWrappedTables/>
<w:SnapToGridInCell/>
<w:WrapTextWithPunct/>
<w:UseAsianBreakRules/>
<w:DontGrowAutofit/>
<w:SplitPgBreakAndParaMark/>
<w:EnableOpenTypeKerning/>
<w:DontFlipMirrorIndents/>
<w:OverrideTableStyleHps/>
</w:Compatibility>
<m:mathPr>
<m:mathFont m:val="Cambria Math"/>
<m:brkBin m:val="before"/>
<m:brkBinSub m:val="--"/>
<m:smallFrac m:val="off"/>
<m:dispDef/>
<m:lMargin m:val="0"/>
<m:rMargin m:val="0"/>
<m:defJc m:val="centerGroup"/>
<m:wrapIndent m:val="1440"/>
<m:intLim m:val="subSup"/>
<m:naryLim m:val="undOvr"/>
</m:mathPr></w:WordDocument>
</xml><![endif]--><!--[if gte mso 9]><xml>
<w:LatentStyles DefLockedState="false" DefUnhideWhenUsed="true"
DefSemiHidden="true" DefQFormat="false" DefPriority="99"
LatentStyleCount="276">
<w:LsdException Locked="false" Priority="0" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Normal"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="heading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="9" QFormat="true" Name="heading 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 7"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 8"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" Name="toc 9"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="35" QFormat="true" Name="caption"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="10" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" Name="Default Paragraph Font"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="11" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtitle"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="22" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Strong"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="20" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="59" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Table Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Placeholder Text"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="1" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="No Spacing"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" UnhideWhenUsed="false" Name="Revision"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="34" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="List Paragraph"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="29" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="30" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Quote"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 1"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 2"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 3"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 4"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 5"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="60" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="61" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="62" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Light Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="63" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="64" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Shading 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="65" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="66" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium List 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="67" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 1 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="68" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 2 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="69" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Medium Grid 3 Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="70" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Dark List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="71" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Shading Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="72" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful List Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="73" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" Name="Colorful Grid Accent 6"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="19" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="21" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Emphasis"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="31" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Subtle Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="32" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Intense Reference"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="33" SemiHidden="false"
UnhideWhenUsed="false" QFormat="true" Name="Book Title"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="37" Name="Bibliography"/>
<w:LsdException Locked="false" Priority="39" QFormat="true" Name="TOC Heading"/>
</w:LatentStyles>
</xml><![endif]-->
<!--[if gte mso 10]>
<style>
/* Style Definitions */
table.MsoNormalTable
{mso-style-name:"Tabla normal";
mso-tstyle-rowband-size:0;
mso-tstyle-colband-size:0;
mso-style-noshow:yes;
mso-style-priority:99;
mso-style-parent:"";
mso-padding-alt:0cm 5.4pt 0cm 5.4pt;
mso-para-margin-top:0cm;
mso-para-margin-right:0cm;
mso-para-margin-bottom:10.0pt;
mso-para-margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:Calibri;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:EN-US;}
</style>
<![endif]-->
<!--StartFragment-->
<span lang="ES" style="line-height: 115%;"><span style="font-family: inherit;">Psicòloga Infanto-Juvenil</span></span><!--EndFragment--><br />
<span lang="ES" style="font-family: "calibri"; font-size: 18.0pt; line-height: 115%;"><br /></span>
<br />
<br />
<div>
<br /></div>
estímulshttp://www.blogger.com/profile/12931567904647047400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1261509560808475079.post-67386930684631902162015-06-25T13:21:00.002-07:002015-06-25T13:25:51.383-07:00El vincle del nen i l'animal domèstic<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=1261509560808475079" imageanchor="1" style="clear: right; float: right; margin-bottom: 1em; margin-left: 1em;"></a><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhugYNM5oLL5ypJaW3Cdpwy6HopaPvi1Qf3V8J0DtGVOG_YtrJRTfsMzpFNifikPfHyfswG797HdI_tTLE68qaLMI6BC6uLH3M1PHKkFmQut0EXMdqBhdv36t_jSpApyM6MqetvMGLTVA0/s1600/perro.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="276" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhugYNM5oLL5ypJaW3Cdpwy6HopaPvi1Qf3V8J0DtGVOG_YtrJRTfsMzpFNifikPfHyfswG797HdI_tTLE68qaLMI6BC6uLH3M1PHKkFmQut0EXMdqBhdv36t_jSpApyM6MqetvMGLTVA0/s320/perro.jpg" width="320" /></a></div>
<br />
Els nens per a créixer sans necessiten rebre afecte i assumir normes, desenvolupant responsabilitats que necessitaran per tal d’afrontar la vida adulta i viure en societat. <br />
<br />
L’afecte és un sentiment d’estimació, lligam cap a altres, propi de les necessitats de pertinença de l’ésser humà. Es pot sentir afecte cap a persones, animals o objectes. <br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
</div>
<br />
Segons Freud l’ésser humà està controlat per dos instints: EROS (afecte) i THANATOS (agressivitat). L’afecte és responsable de l’altruisme, l’amistat, la sexualitat, uneix les persones amb altres, enfront dels instints agressius que separen i trenquen vincles.<br />
<br />
Els animals domèstics (gossos, gats, etc) fomenten l’impuls positiu que representa l’afecte. Quan el nen es relaciona amb l’animal està tenint un conjunt de reaccions personals, interactuant amb un altre ésser viu, generant unes respostes no racionals als estímuls i una codificació intel·lectual que experimenta amb valoració positiva o negativa. Les formes d’expressar l’afecte estan regulades culturalment, però en general la interacció del nen amb l’animal, jugant, estableix vincles, ensenya a cuidar, a respectar a estimular i transmetre afecte, pilars del procés de socialització de l’infant.<br />
<br />
La responsabilitat és un valor que en la consciència de la persona permet reflexionar, administrar, orientar i valorar les conseqüències d’un acte. Té a veure amb la moral i ètica però en el nen i el vincle amb l’animal domèstic, implica que l’infant ha d’aprendre a conèixer, preveure i respectar les conductes i necessitats de l’animal, generant hàbits (treure l’animal a passsejar, posar el menjar, recollir excrements) desenvolupant responsabilitats que l’ajudaran a adaptar-se a la vida adulta.<br />
<br />
El nen haurà d’experimentar sentiments de pèrdua i elaborar dols a mesura que vagi madurant. El dol és un procés psicològic que acompanya la mort d’un ésser estimat i genera alteracions en l’equilibri emocional. El nen haurà d’afrontar pèrdues dels seus éssers estimats al llarg de la seva vida, amb processos de negació, tristor, ràbia, acceptació, integrant les pèrdues com a procés natural de la vida. La convivència amb les mascotes, potencia els afectes, les responsabilitats i prepara el nen per les pèrdues inherents a la vida. <br />
<br />
<b>Esther Pérez Marcial</b><br />
Psicòloga Infanto-Juvenilestímulshttp://www.blogger.com/profile/12931567904647047400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1261509560808475079.post-82647239497190074392015-06-25T13:06:00.003-07:002015-06-25T13:31:32.457-07:00Repetir curs<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigi4grk1y38cp5FzbWwnd5ToWvYsgJ_h3HZaMT1GXsBoSMK4vDDTUa4xG2IzUKaRYn_kx4fwLyKwBDMIYVFXRrWRWp0M0Xozd8UW97dndQ_3KiNv8goBpfC98KoMluMXQor9AsDvTx8Y4/s1600/nen.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" height="213" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEigi4grk1y38cp5FzbWwnd5ToWvYsgJ_h3HZaMT1GXsBoSMK4vDDTUa4xG2IzUKaRYn_kx4fwLyKwBDMIYVFXRrWRWp0M0Xozd8UW97dndQ_3KiNv8goBpfC98KoMluMXQor9AsDvTx8Y4/s320/nen.jpg" width="320" /></a><a href="https://www.blogger.com/blogger.g?blogID=1261509560808475079" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"></a></div>
<br />
Ara que s’acaba el curs escolar i comencen les vacances d’estiu, les escoles decideixen amb l’aprovació dels pares normalment, quin alumne repeteix curs i quin no.<br />
Però realment, té sentit que un nen/a repeteixi curs a primària o a secundària?<br />
<br />
Quin és l’objectiu?<br />
<br />
És un càstig?<br />
<br />
És una segona oportunitat?<br />
<br />
La resposta és NO, no té sentit la repetició. Com a càstig no funciona i normalment repetir curs no és percebut com una segona oportunitat, que podria ser-ho si es planteja adequadament.<br />
<br />
Està demostrat que els nens de baix nivell socio-econòmic realitzen més repeticions que els nens de classes mitjanes o altes.<br />
<br />
Espanya és el país amb la taxa més elevada de repeticions escolars de tot els països de l’O.C.D.E. Als 15 anys el 35% dels adolescents ja han repetit una vegada un curs acadèmic.<br />
<br />
Què implica repetir curs?<br />
-Desmotivació<br />
-Humiliació<br />
-Fracàs personal<br />
-Sentiment de càstig<br />
-Sentiment d’inferioritat envers la resta de companys.<br />
<br />
El concepte de repetir per a nivellar l’alumne amb la resta de companys i augmentar el rendiment acadèmic no funciona; a mida que el nen va creixent, va vinculant-se amb el seu entorn i la repetició de curs es viu com un fracàs, minvant l’autoestima del nen, provocant sentiments de tristesa i dificultats d’adaptació que poden generar en ocasions un trastorn de conducta. A més edat, menys èxit té la repetició que es viu com un càstig, augmentant l’oposicionisme envers els estudis i els mestres. Repetir curs genera avorriment en l’alumne i en ocasions desenvolupa un augment dels marcadors d’ansietat i agressivitat.<br />
<br />
Aspectes negatius de repetir curs:<br />
-No es produeix millora en el rendiment acadèmic ni en els resultats acadèmics, els empitjora.<br />
-Es dóna una major probabilitat d’abandonament escolar en el nen que ha repetit curs.<br />
-Apareixen dificultats d’adaptació, problemes d’integració al nou grup-classe.<br />
-Es desenvolupen alteracions emocionals: malestar, tristesa, ansietat, ràbia, agressivitat. La repetició genera sentiment de fracàs, d’inseguretat, de poca vàlua personal i si afegim la separació del nen del seu entorn social (amics, companys, mestres) pot donar-se patiment i avorriment (tornar a estudiar el que l’alumne ha suspès i repetir assignatures ja aprovades).<br />
-És costós per l’alumne i pel sistema educatiu.<br />
-Es produeix segregació, desigualtats en les oportunitats.<br />
<br />
Els pares de major nivell econòmic i social, posen major resistència a la repetició, més recursos per evitar-la sense IGUALTAT D’OPORTUNITATS PER A TOTS ELS NENS.<br />
<br />
Què caldria fer?<br />
<br />
Prevenir els problemes d’aprenentatge, i si ja s’han instaurat, combatre’ls, augmentant les hores de SEP, creant més programes de reforç a l’aula, fomentant l’atenció individualitzada de l’alumne i respectant el període evolutiu i maduratiu de cada nen. No són tots iguals ni aprenen tots els continguts escolars alhora.<br />
<br />
Ajudar els nens que es bloquegen per problemes familiars (morts, malalties, separacions), o personals (TDA, inhibicions, trastorns de conducta, etc). Cal incidir en la tasca dels psicòlegs, entenent que els problemes d’ aprenentage són en la majoria d’ocasions el reflexe de problemes emocionals aliens als estudis; cal integrar el nen com un tot: personeta, alumne que creix, es desenvolupa físicament, psicològicament i socialment en un entorn en el qual som els adults qui hem de garantir els seus aprenentatges. Cal una major coordinació entre pares, mestres, professors de reforç i psicòlegs.<br />
<br />
Cal destinar més recursos econòmics a l’educació dels nostres infants (menys cotxes oficials i menys diners per armament, etc). La política hauria de fer un gir i prendre consciència que perquè un país creixi i maduri necessita uns ciutadans formats amb criteri propi per poder prendre decisions. Això només ho aconseguim educant els nostre nens que són qui han de canviar el món i millorar-lo.<br />
<br />
<b>Esther Pérez Marcial</b><br />
Psicòloga infanto-juvenilestímulshttp://www.blogger.com/profile/12931567904647047400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1261509560808475079.post-81219167504817813092014-05-04T11:46:00.001-07:002014-05-04T11:57:28.272-07:00Conseqüències de les carències afectives en l’estimulació primerenca<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<b><span style="font-family: inherit;"><a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhggSJz6qxuzZLYuOnIPCqUfsTlVv3r_F_4HcTrxTkakVBsY8JHC70V7I8-FJaAFdcUTe1m0L0v5VADgvD8aUpr1U77K_VXpv60oRByZ8KtwBDV6t1Kp6aGHbx5FlzxzjnDzBSJKJhi4kQ/s1600/-1.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhggSJz6qxuzZLYuOnIPCqUfsTlVv3r_F_4HcTrxTkakVBsY8JHC70V7I8-FJaAFdcUTe1m0L0v5VADgvD8aUpr1U77K_VXpv60oRByZ8KtwBDV6t1Kp6aGHbx5FlzxzjnDzBSJKJhi4kQ/s1600/-1.jpg" height="266" width="400" /></a></span></b></div>
<br />
<br />
<b><span style="font-family: inherit;">L’afecte és el sentiment d’estimació envers un ésser o objecte.</span></b><br />
<br />
Quan un nen neix, va rebent afecte, sentiments amorosos i protecció dels seus pares i de l’ entorn, estímuls que l’ajudaran a desenvolupar-se sà.<br />
<br />
Les experiències primerenques en els nens petits poden tenir un profund impacte sobre l’evolució i la capacitat del sistema nerviós. El cervell del nen es quaduplica en pes entre el seu naixement i els sis anys. El seu correcte desenvolupament cognitiu i emocional depèn entre altres factors funcionals de l’estimulació de la qual ha estat objecte en les primeres etapes de la seva vida. <br />
<br />
El cervell del nadó és immadur, és totalment dependent dels seus pares i/o cuidadors, necessitant totes les atencions de protecció, afecte i estimulació possibles per sobreviure i créixer. La comunicació plena amb el nadó és molt important, ja sigui parlant, cantant, somrient, i sobretot tocant, acariciant, etc. L’afecte, el contacte físic i l’estimulació tàctil constant, etc, seran responsables de la maduració i creixement del cervell. A mesura que les interconnexions neuronals es van instal·lant, sota la influència de l’entorn, les diverses ramificacions es van recobrint d’una substància anomenada mielina, una capa aïllant que recobreix els axons. La mielina permet una millora en la transmissió nerviosa i facilitarà la possibilitat de realitzar funcions cada cop més complexes en el nen. El cervell del nadó creix fins a la seva completa maduració en l’edat adulta, tenint un volum del 26% i pesant 350 gr en néixer, pes que es multiplicarà per 3 als tres anys de vida, quan hagin crescut els axons, dendrites, les connexions entre neurones (sinapsis) i la mielina. Tot això garanteix el funcionament de les funcions cerebrals i depèn de la cura que del nadó es faci, de l’afecte que rebi i de l’estimulació que se li proporcioni serà un ésser sà o tindrà dificultats cognitives i psicològiques. <br />
<br />
El<b> vincle</b> que es fa amb el nen no només <b>garanteix la seva salut psicològica i emocional</b> sino <b>el desenvolupament de la seva intel·ligència i del seu cervell. </b><br />
<br />
Què passa quan en les primeres etapes el nadó no ha rebut prou estimulació?<br />
<br />
La formació del córtex prefrontal se situa entre els 10 i 18 mesos i quan en aquesta etapa no hi ha afecte, es dóna un menor creixement de dendrites, una disminuació de la xarxa d’interconnexió neuronal, quedant alterada la xarxa neurològica interna entre les diferents zones de funcionament del cervell. El córtex prefrontal no pot relacionar les respostes emocionals amb zones superiors del cervell dificultant la combinació de pensaments, projectes i llenguatge amb els sentiments. <br />
<br />
Les<b> carències afectives</b> a causa d’abandonament precoç, negligència, maltractament, abús o manca de cura d’un menor tenen com a conseqüència greus dificultats per viure en equilibri emocional, amb alteracions comportamentals que poden aparèixer en la primera infància, però també en etapes més avançades, en el període de latència, preadolescència i adolescència. Són nens amb un comportament inadaptat o incorrecte en l’escola, amb dificultats en els aprenentatges de lecto-escriptura, manca de recursos per solucionar els problemes en el seu dia a dia, nens indecisos, insegurs, amb problemes de lateralitat (esquerra-dreta), problemes d’orientació espaial (a dalt i a baix, dins i fora), nens amb agressivitat, dispersos, amb actitud passiva a l’escola, nens que distorsionen la resta de companys, patint problemes conductuals, etc.<br />
<br />
Quan un nadó se sent estressat, el cervell segrega més <b>cortisol,</b> substància necessària per produir hormones que participen en les respostes normals a l’estrés; aquest excés de cortisol en el cervell,<br />
perjudica la zona de l’hipocamp en el sistema límbic, destruint les cèl·lules nervioses, dificultant la memorització de les experiències relacionals afectives recents i a llarg termini el nen pot desenvolupar trastorns afectius, trastorns de conducta i de personalitat. Per això cal cuidar i estimular els nadons donant-los molt d’afecte i amor, ja que certes zones<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">
<span lang="ES" style="line-height: 115%;">del
seu cervell s’activen per l’afectivitat cap al rostre i veu de la mare/pare creant
vincles segurs i ferms que aporten seguretat al nen i redueixen les taxes de
cortisol cerebral. De com tractem i cuidem els nostres infants en pot dependre
el seu desenvolupament bi-psico-social i la seva futura estabilitat i
felicitat.</span></span></span><style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:Calibri;
panose-1:2 15 5 2 2 2 4 3 2 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-unhide:no;
mso-style-qformat:yes;
mso-style-parent:"";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:10.0pt;
margin-left:0cm;
line-height:115%;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:11.0pt;
font-family:Calibri;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:CA;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoChpDefault
{mso-style-type:export-only;
mso-default-props:yes;
font-size:11.0pt;
mso-ansi-font-size:11.0pt;
mso-bidi-font-size:11.0pt;
font-family:Calibri;
mso-ascii-font-family:Calibri;
mso-ascii-theme-font:minor-latin;
mso-fareast-font-family:Calibri;
mso-fareast-theme-font:minor-latin;
mso-hansi-font-family:Calibri;
mso-hansi-theme-font:minor-latin;
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-theme-font:minor-bidi;
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:EN-US;}
.MsoPapDefault
{mso-style-type:export-only;
margin-bottom:10.0pt;
line-height:115%;}
@page WordSection1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.WordSection1
{page:WordSection1;}
-->
</style>
estímulshttp://www.blogger.com/profile/12931567904647047400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1261509560808475079.post-81397966075326853502014-04-24T04:31:00.002-07:002014-05-04T12:00:29.591-07:00Problemes psicològics causats per una mala alimentació<br />
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn33l4HNE6L6pI5h4uXprP_SbQR66OkMjkmeFCckQQaJrEm1zs47z8LeEwQon7XazLJhpWc-lN0hTOKXPYmCKkzctnYeQLDXqK2jJ0YJ5Cr6wWC_hUllN-zQOHq-t4C_v33gGJ9_E3pWk/s1600/vegetales.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgn33l4HNE6L6pI5h4uXprP_SbQR66OkMjkmeFCckQQaJrEm1zs47z8LeEwQon7XazLJhpWc-lN0hTOKXPYmCKkzctnYeQLDXqK2jJ0YJ5Cr6wWC_hUllN-zQOHq-t4C_v33gGJ9_E3pWk/s1600/vegetales.jpg" height="212" width="320" /></a></div>
<br />
L’<b>alimentació</b> és obtenir el subministrament de l’energia necessària pel funcionament del nostre cos, a partir de l’obtenció preparació i ingesta d’aliments.<br />
<br />
La <b>nutrició</b> és el procés mitjançant el qual els aliments ingerits es transformen i s’assimilen, és a dir s’incorporen en l’organisme.<br />
<br />
Per tenir una alimentació adient cal un equilibri entre la varietat i moderació dels aliments que ingerim. En la infància, etapa clau del desenvolupament, s’han d’instaurar pautes i hàbits saludables. La dieta mediterrània és la més saludable. Inclou proteïnes, lípids, vitamines (A,B,C) i minerals. És important ingerir molta aigua (1L. x dia), realitzar exercici físic i fugir de la vida sedentària.<br />
<br />
Cal moderar l’ús de la sal per evitar la hipertensió,evitar l’excés de sucre (5g x dia) i realitzar un control de les calories per evitar greixos i l’aparició de l’obesitat.<br />
<br />
Què passa quan mengem, però no mengem adequadament, quan no seguim una dieta mediterrània? Quan seguim dietes radicals o mengem malament?<br />
<br />
- <b>Si una persona menja poc</b> perquè no té la possibilitat d’obtenir aliment, pateix<b> desnutrició</b> i pot morir. Quan es realitzen dietes restrictives, i es va disminuint la ingesta d’aliment, apareixen trastorns d’alimentació: vòmits, anorèxia, ingestes compulsives, bulímia.<br />
<br />
- <b>Si una persona menja en excés</b>, pot desenvolupar malalties físiques cardiovasculars,diabetis, obesitat, desordres metabòlics, etc.<br />
<br />
En la societat actual, estem acostumats a realitzar activitats ràpidament i de vegades no donem importància a una alimentació equilibrada, per manca de temps i/o comoditat a l’hora de cuinar. En la societat moderna abusem dels gelats, caramels, begudes refrescants,brioixos, fast food, snacks fregits, additius. El <b>menjar malament</b> té com a conseqüència malalties orgàniques que tothom coneix, però cal prendre consciència dels <b>trastorns psicològics</b> que poden aparèixer.<br />
<br />
Menjar malament, fast food, amb pressa, sense socialització, en solitud, associat a l’augment de les activitats pantalla (consola, TV, ordinador) i a la disminució de l’activitat física, poden desenvolupar <b>enlentiment motor, l’aparició de mal humor, apatia, ansietat i depressió</b>. No tenim ganes de realitzar activitats, cuinem ràpid, ingerim qualsevol aliment poc elaborat, mengem davant la TV o ordinador, i podem anar reduint progressivament els nostres contactes socials, anem funcionant amb major hermetisme fins a poder desenvolupar en casos extrems <b>aïllament emocional</b> i un trastorn depressiu.<br />
<br />
La socialització promou els hàbits alimentaris, perquè l<b>’alimentació és un acte social</b>. Menjar en família genera una activitat cerebral que promou l’alliberació de neurotransmissors que promouen una sensació plaentera en l’organisme.<br />
<br />
Cal fer prevenció, educació d’hàbits en la infància, i modificació social d’hàbits saludables en la vida adulta i alhora, amb una adequada activitat física ens permetrà obtenir un equilibri emocional.<br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;"><b>Esther Pérez Marcial</b><br />Psicòloga Infanto-Juven<b>il </b>
</span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: inherit;">Col. 11259 </span></span></div>
estímulshttp://www.blogger.com/profile/12931567904647047400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1261509560808475079.post-14145544754691879072012-11-27T08:17:00.001-08:002012-11-27T08:19:29.691-08:00La importancia del sexo en la pareja<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPAzxImKIldKUUDQ2DrO5ohdT-2SH_vOflTF0ueYeOau4Sk5nw5FXqaFTzDhWZpnkQGa52ysyTEhuludFYMBVCjmF47atM2rCwFDpTV99BbtWmujvB_Bk49T0hbIHbp83Y-WdagOglxUQ/s1600/parella3.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiPAzxImKIldKUUDQ2DrO5ohdT-2SH_vOflTF0ueYeOau4Sk5nw5FXqaFTzDhWZpnkQGa52ysyTEhuludFYMBVCjmF47atM2rCwFDpTV99BbtWmujvB_Bk49T0hbIHbp83Y-WdagOglxUQ/s1600/parella3.jpg" /></a></div>
<br />
<br />
Si preguntásemos a las parejas si las relaciones sexuales son importantes en su dinámica como pareja, seguramente un gran porcentaje respondería afirmativamente. Y así es.<br />
<br />
<b>¿Pero por qué? ¿Qué nos aporta el sexo a la relación de pareja?</b><br />
El sexo es un elemento esencial para la comunicación entre dos personas, que además comparten un proyecto de vida en común.<br />
<br />
El sexo es un medio de expresión, que permite conocernos a nosotros mismos, cuáles son nuestras fuentes de placer, nuestros deseos, nuestras necesidades, y a su vez, permite conocer las de nuestra pareja, y compartirlas como tal.<br />
<br />
Con el sexo se aflora la sensualidad, se crea intimidad con la otra persona, se comparten sentidos, sentimientos y emociones.<br />
<br />
Además a través de nuestras relaciones sexuales nos sentimos valorados y estimados, la prueba está, en cómo afecta a la persona, y a la relación de pareja, el hecho de que sus relaciones sexuales sean insatisfactorias.<br />
<br />
Es uno de los principales relajantes, es lúdico, jovial, nos aporta pasión a la vida.<br />
<br />
En una relación estable es el momento en que expresamos afectividad, favoreciendo el incremento de la confianza y la complicidad en la pareja.<br />
<br />
En definitiva, la relación sexual en la pareja, es ese momento en el que se expresa la afectividad, el momento en que el plano fisiológico y el afectivo se integran.<br />
<br />
<b>¿Y si algo no funciona?</b><br />
<br />
En cualquier aspecto de la relación de pareja, la comunicación es fundamental y por lo tanto también lo va a ser en nuestras relaciones sexuales.<br />
<br />
Es importante que comuniquemos a nuestras parejas aquello que nos gusta y nos disgusta, si no lo hacemos, con el tiempo corremos el riesgo de sentirnos insatisfechos, y por lo tanto esto va a incidir en nuestra disposición y en nuestra capacidad para disfrutar de la relación.<br />
<br />
<b>¿Cómo hablamos de sexo?</b><br />
<br />
Hablar de sexo es complejo, sobre todo teniendo en cuenta el poco hábito que tenemos, y habitualmente cuando hablamos de sexo solemos hacerlo bromeando, enmascarando realmente que aún hoy día sentimos pudor y cierta vergüenza a la hora de hablar en serio de sexualidad.<br />
Además, al hablar de sexo, sentimos que estamos introduciéndonos en lo más íntimo de la persona, y dependiendo de cómo lo hagamos se corre el riesgo de herir o sentirnos heridos.<br />
<br />
Algunas de las cosas que podemos tener en cuenta son:<br />
<br />
Busquemos un momento y un lugar para nosotros:<br />
<br />
Podemos quedar con nuestra pareja en un lugar tranquilo, donde podamos hablar y dedicarnos un espacio para la pareja.<br />
Hablar de cómo son nuestras relaciones, de qué cosas nos gustaría mejorar, de qué nos gustaría probar.<br />
<br />
<b>Para no exigir es mejor pedir:</b><br />
<br />
Cuando exigimos convertimos nuestros deseos o nuestras necesidades en un reproche a los oídos de la otra persona, entonces se sentirá atacado o atacada y esto bloqueará cualquier posibilidad de comunicarse.<br />
<br />
Es mejor iniciar una petición o una demanda resaltando aquello que nos gusta, como nos hacen sentir cuándo me acaricias, cómo me estremezco cuándo……., y a continuación introducir aquello que no nos hace sentir bien, y al proponer un cambio, acompañarlo también de sugerencias o alternativas.<br />
<br />
<b>Reforzar a mi pareja:</b><br />
<br />
También es esencial comunicar a mi pareja, lo que me ha gustado, cómo me ha sorprendido experimentar ciertas cosas, cómo me he sentido durante la relación sexual cuando mi pareja……hacia tal o cual cosa.<br />
<br />
<b>Si algo no me gusta:</b><br />
<br />
Es fundamental que nuestra pareja conozca lo que nos gusta y lo que no. Si algún aspecto de la relación sexual nos hace sentirnos incómodos o violentos, nuestra pareja debe saberlo.<br />
<br />
Una fórmula para comunicar esto a la pareja puede ser la siguiente:<br />
<br />
1. Cómo me siento “Me siento incomoda/o”<br />
<br />
2. Indicar la conducta o las palabras que te hacen sentir así: “cuando me acaricias o cuando me dices……”<br />
<br />
3. Me gustaría que en su lugar intentáramos………..<br />
Cuando expliquemos a nuestra pareja lo que nos desagrada es importante que aportemos soluciones alternativas, de esta forma se sentirá más dispuesta a introducir cambios.<br />
<br />
Si a pesar de haber intentado todo lo anterior, consideramos que en nuestras relaciones sexuales hay algo que no funciona, o bien tenemos la sensación de que no nos resultan satisfactorias, puede ser conveniente consultar a algún profesional.<br />
<br />
<div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
<b><span style="font-size: small;">Mari Carmen Ramajo</span></b></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">Psicóloga Adultos</span></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">Col. 15797</span></div>
estímulshttp://www.blogger.com/profile/12931567904647047400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1261509560808475079.post-27505963251463646372012-11-17T05:10:00.001-08:002012-11-17T05:27:24.993-08:00La sobreprotecció<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgarHcURjAlN7DLFaa_W64lp9D4cIMInoq11OM8crfqsX65N-F1qE7-GkaE5Vv687jMA9SRJE_hG8V_ErmkVvKUvSY-V6paZee2DIXl7cljkBccfylw7g52mp-o6QWhpU3xj3T8lZ99R8k/s1600/infan9.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEgarHcURjAlN7DLFaa_W64lp9D4cIMInoq11OM8crfqsX65N-F1qE7-GkaE5Vv687jMA9SRJE_hG8V_ErmkVvKUvSY-V6paZee2DIXl7cljkBccfylw7g52mp-o6QWhpU3xj3T8lZ99R8k/s1600/infan9.jpg" /></a></div>
<br />
<br />
<b>Què és la sobreprotecció?</b><br />
<br />
L’acte de protecció és inherent a l’ésser humà. Les persones desenvolupem el sentiment de protecció i d’empatia, ajudant els altres davant d’alguna dificultat. Ajudem a aixecar-se un nen si cau, ajudem una persona cega a creuar un carrer, etc. Són conductes automatitzades que es realitzen quotidianament sense que en prenguem consciència. Quan estimem algú, persona o animal, el sentiment de protecció s’incrementa. Volem el millor per l’ésser estimat i tractem de protegir-lo per evitar-li els possibles perills. Si passegem el gos, el protegim davant el possible atac d’un altre gos; si el nostre fill té fred, l’abrigarem, per protegir-lo i evitar que es constipi, etc.<br />
<br />
Quan tenim fills, augmenta la sensació de perill, es desenvolupa una fort sentiment de protecció envers el nadó, vinculat a la responsabilitat de ser pare o mare.<br />
<br />
Els pares volen el millor pels seus fills: que estudiïn, que no pateixin, que els vagin bé les coses, que tinguin una millor posició econòmica i cultural que la que ells varen tenir, que prosperin, en definitiva que siguin feliços. És natural, sà i normal desitjar el millor pels que estimem, per tant protegim els nostres. <br />
<br />
<b>Quan travessem la línia de la protecció i exercitem la sobreprotecció?</b><br />
<br />
Quan en aquest amor i protecció natural envers els fills ens excedim. <br />
Quan ens excedim?<br />
Quan en un intent de protecció i cura dels fills, no deixem que es desenvolupin amb autonomia. Els ho fem tot o quasi tot: els solucionem tots els conflictes, no els deixem que prenguin decisions perquè les prenem nosaltres, no permetem que experimentin coses noves per la por a que no els vagi bé i pateixin. Aquests nens no poden desenvolupar-se plenament com a individus autònoms perquè els pares volem evitar-los el dolor, el fracàs i perquè com a pares no volem patir. Pensem que si els evitem el sofriment seran més feliços, sense veure que la felicitat no és, no lluitar, no esforçar-se, tenir tot resolt, materialment, afectivament, emocionalment, si no que la felicitat es créixer i desenvolupar-se com a persona, amb errors, mancances, fracassos i encerts, anar avançant, adquirint experiències progressivament, amb l’afecte i suport de la família i amics.<br />
<br />
<b>Causes de la sobreprotecció</b><br />
<br />
- Pares d’edat avançada<br />
- Pares de nens que han estat o estan malalts <br />
( malalties orgàniques lleus o severes, dificultats cognitives, motrius, malalts mentals, etc) <br />
- Famílies monoparentals<br />
- Pares de nena adoptats<br />
- Experiències vitals traumàtiques que han patit els propis pares (carències afectives, maltractaments, etc)<br />
<br />
<b>Conseqüències de la sobreprotecció</b><br />
<br />
Quan sobreprotegim invalidem. <br />
Es forgen persones febles, immadures, amb temors, sense la empenta necessària per créixer i afrontar la vida, conseqüències negatives perquè l’infant no pot desenvolupar autonomia, seguretat personal, autoestima establint vincles de dependència envers les figures parentals que no es resolen per si sols quan el nen creix. Són individus que d’adults continuen funcionant com a nens consentits, sense esforçar-se per aconseguir les coses, desenvolupat conductes regressives, necessitant els pares per prendre qualsevol decisió i per executar qualsevol tasca. Són adults temorosos, que tenen dificultats en les seves relacions interpersonals, laborals i problemes emocionals. Les simptomatologies associades a la sobreprotecció poden ser: ansietat, angoixa, depressió, fòbies, etc, podent desenvolupar trastorns.<br />
<b><br />Com evitar la sobreprotecció</b><br />
<br />
-Tractar d’adonar-nos com a pares si encara resolem tot al nostre fill (els vestim, dutxem, etc) en una edat en què ja ho haurien de fer sols.<br />
- Reflexionar sobre els límits i normes que els posem. Què els exigim i quan? Què els permetem i quan?<br />
-Escoltar els senyals d’avís: mestres, família, amics que poden observar senyals d’alarma.<br />
Si detectem que som pares sobreprotectors, cal demanar ajuda als professionals de la psicologia. És important permetre que ens ajudin per a trencar l’estructura sobreprotectora de funcionament que hem establert amb els fills. Els psicòlegs i/o psiquiatres ens donaran pautes per canviar el patró de funcionament que hem establert i generar un vincle diferent amb el nostre fill, exigint i posant límits quan calgui. <br />
<br />
Cal fomentar certes constants des de que el nen és petit:<br />
- Autonomia en els hàbits<br />
- Esforç per obtenir les coses, no de manera immediata. <br />
- Responsabilitat en l’escola i a casa<br />
- Posar normes i límits <br />
- Reforçament, suport i afecte.<br />
<br />
Són factors essencials que permeten al nen créixer sà, tenir un desenvolupament autònom i independent per poder afrontar les dificultats que la vida li depari amb una estructura de personalitat sòlida i estable. <br />
<br />
No hi ha una fòrmula màgica per ser un pares perfectes. Tots portem unes experiències vitals, que condicionen la nostra relació amb els altres i depèn de molts factors el vincle que tinguem amb el nostre fill. Per què hem volgut ser pares? en quin moment vital ho hem estat? com ho hem viscut? ens hem sentit sols? Desbordats? etc, però el que sí és comú a tots els pares, és que volem el millor pels nostres fills, per això hem de tenir clar que els tenim, cuidem i eduquem, però, no són nostres, els hem de deixar volar, són els fills de la vida.<br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Esther Pérez Marcial</b><br />Psicòloga Infanto-Juven<b>il </b></span></span>
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Col. 11259 </span></span></div>
estímulshttp://www.blogger.com/profile/12931567904647047400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1261509560808475079.post-9883354870220642522012-10-18T04:18:00.001-07:002012-11-27T08:19:42.782-08:00Mitos y tabus en la relación sexual<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMGQKw8813aWF7JVikmJhkQPIHwBwDiMKQ6wEgj6fb7O2Xtx2-AW9svcSwijL1BkyPxlokedLGDe9DQhXtbzgduu_7K-HjMBRED2APw0A6xeUo4rlxUq3CE6mUloNIM5F9GrGzltDn-bY/s1600/adult19.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhMGQKw8813aWF7JVikmJhkQPIHwBwDiMKQ6wEgj6fb7O2Xtx2-AW9svcSwijL1BkyPxlokedLGDe9DQhXtbzgduu_7K-HjMBRED2APw0A6xeUo4rlxUq3CE6mUloNIM5F9GrGzltDn-bY/s1600/adult19.jpg" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<b>¿Sabemos lo que tenemos que saber sobre sexo?</b><br />
<br />
Si
preguntásemos a nuestro alrededor, muchos afirmarían que hoy día en
pleno siglo XXI, tenemos mucha información sobre el sexo, o que hoy, los
jóvenes si que tienen información, “hoy día se sabe todo lo que hay que
saber”.<br />
<br />
Es cierto, que a finales del siglo XX podemos
decir que se dio un considerable avance cualitativo respecto a cómo es
tratado el tema del sexo, en comparación con tiempos pasados.<br />
<br />
Se
ha investigado algo más, se ha revolucionado la sexualidad femenina, se
habla de sexo en la educación, ¿pero es suficiente?, ¿hemos roto con
los tabús?.<br />
<br />
Mi práctica profesional me hace tender a
afirmar que no. Que son muchas las personas que siguen viviendo su
sexualidad con miedo, con creencias erróneas, en algunos casos
culturales y sociales, y en otros desarrolladas por nosotros mismos, que
creen en mitos y tabús que condicionan la satisfacción en sus
relaciones sexuales, y por lo tanto también su satisfacción con ellos
mismos.<br />
<br />
<b>¿Quién nos habla de sexo?</b><br />
<br />
<b>- Los padres:</b>
continúa siendo un tema difícil de tratar, cómo se lo digo, qué le
digo, a qué edad es la más apropiada. En algunos casos, hay vergüenza,
en otros miedo, incomodidad, mala información, <br />
“qué le puedo explicar a mi hijo, si yo mismo no sé muy bien……..”<br />
<br />
Algunos
padres más liberales, suelen hablar con sus hijos del embarazo, de cómo
hacer para protegerse en las relaciones sexuales, pero lo cierto es que
la información suele ser limitada en muchos casos.<br />
<br />
La
mayoría temblamos cuando nuestro hijo nos hace ciertas preguntas como:
“mamá si los bebés están la barriga, cómo han llegado hasta ahí”, o
“papá que es una vagina”, o “cómo se hace el amor” etc….<br />
<br />
<b>- En la escuela:</b>
se habla de sexo, en muchos casos nos volvemos a limitar a la biología y
a la reproducción. Sobre todo, porque aún nos cuesta hablar de ciertos
conceptos, y porque algunos grupos sociales presionan en la educación.<br />
<br />
<b>- Los amigos:</b>
¿realmente hablamos en serio de sexo con los amigos?, o lo frecuente es
que el sexo en una conversación de amigos sea objeto de broma, chistes y
escondemos nuestras dudas, “cómo le voy a decir que no tengo ni idea
de...” <br />
<br />
La realidad es que la información que tenemos
dista mucho de ser una información detallada y seria sobre conceptos
como: la masturbación, o de cómo siente un hombre y como siente una
mujer, o de conceptos como el placer, la satisfacción sexual, lo que
desconozco de mi mismo y lo que desconozco del otro sexo.<br />
<br />
<b>Algunos de los Mitos más frecuentes:</b><br />
<b><br /><i>“No existe una verdadera relación sexual sin coíto”</i></b><br />
<br />
Esta
es una creencia frecuente, que por un lado está ignorando la totalidad
del encuentro sexual, reduciendo la relación sexual a la penetración, y
obviando el placer y la satisfacción de las sensaciones que se
experimentan en el resto del contacto físico y afectivo.<br />
<br />
Si
respondemos a esta creencia, imaginemos cómo se siente un hombre o una
mujer en cuya relación sexual no se haya completado con la penetración, a
pesar de que el resto del encuentro sexual haya sido placentero y cómo
esta situación puede condicionarnos en futuros encuentros sexuales,
dando lugar a un estado de ansiedad y autoexigencia que no va a
favorecer el acto sexual.<br />
<br />
<b><i>“Los hombres son expertos en sexo y deben guiarnos”</i></b><br />
<br />
Se puede perdonar que una mujer no sepa, incluso en algunas grupos sociales aún hoy día se valora, pero que no sepa un hombre...<br />
<br />
Tengamos
presente que ambos sexos somos “víctimas” de una educación sexual
restrictiva, y llena de prejuicios y falsas creencias. Además solemos
pensar que el sexo no se aprende, por lo que si respondemos a esta
creencia lo más habitual será que ni siquiera nos molestemos en
aprender, en comunicarnos, ni en pedir, ni siquiera en preguntar.<br />
<b><i><br />Orgasmos vaginales y orgasmos clitoriedenanos:</i></b><br />
<br />
Existen
muchísimos mitos sobre el orgasmo, tantos que pueden ser tratados más
extensamente en otro artículo. Pero éste, es uno de los que más incide
en la satisfacción de muchas mujeres, considerándose mujeres de segunda o
de primera en función de cómo lleguen al orgasmo. Cuando lo cierto es
que esta distinción no se corresponde con la realidad.<br />
<br />
Algunos
de estos mitos entre otros, son importantes condicionantes a la hora de
poder disfrutar de una sexualidad placentera. La voluntad de
informarnos, de aprender y experimentar sobre nuestra sexualidad, nos
permitirá distanciarnos de ellos y lograr la satisfacción en nuestras
relaciones sexuales.<br />
<br />
<div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
<b><span style="font-size: small;">Mari Carmen Ramajo</span></b></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">Psicóloga Adultos</span></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">Col. 15797</span></div>
estímulshttp://www.blogger.com/profile/12931567904647047400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1261509560808475079.post-24819046223460602542012-10-06T01:54:00.000-07:002012-11-17T05:21:12.275-08:00L'autoestima en els infants<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAizbMcnOCsMF8Mg7EQwcfTvLXv4qjnFOKNEbqVIaoaq5zpZK3gylTUyoScu50NLHHl_UcUdnnC6yNRalPZhnsmO9rnesfCd32yp4z0_QuUooL3aW8y9w0vMVaPBvmJTxVRodGbibGzis/s1600/infan10.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEhAizbMcnOCsMF8Mg7EQwcfTvLXv4qjnFOKNEbqVIaoaq5zpZK3gylTUyoScu50NLHHl_UcUdnnC6yNRalPZhnsmO9rnesfCd32yp4z0_QuUooL3aW8y9w0vMVaPBvmJTxVRodGbibGzis/s1600/infan10.jpg" /></a></div>
<br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>L’autoestima</b> és el sentiment d’acceptació i estimació envers un mateix, sentiment de competència i vàlua personal. <br />El concepte que tenim de nosaltres mateixos, no és quelcom heretat, és après, del nostre entorn, mitjançant la valoració que fem del nostre comportament i de l’assimilació i interiorització de la opinió dels altres envers nosaltres. Una bona autoestima ens impulsa a actuar, a tirar endavant i ens motiva a lluitar per aconseguir els nostres objectius.<br />Les persones amb una <b>alta autoestima</b> es caracteritzen per:<br /> - tenir una personalitat més sòlida i estructurada<br /> - són més flexibles i amb major capacitat d’adaptació <br /> - superen abans els problemes o dificultats personals<br /> - són més creatives<br /> - són més autònomes i independents<br /> - tenen més facilitat per les relacions interpersonals. <br />Les persones amb una <b>baixa autoestima</b> es caracteritzen per:<br /> - tenir sentiments d’inseguretat<br /> - rendiment baix <br /> - atribueixen a factors interns les dificultats externes<br /> - tendeixen a mostrar justificacions personals<br /> - presenten sentiments de culpabilitat <br /> - no aconsegueixen els reptes marcats<br /> - mostren una actitud negativa i temorosa davant l’entorn<br /> - baixa capacitat de resolució dels conflictes<br /> - tenen manca d’habilitats comunicatives.<br /> </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">En la nostra societat tendim a voler satisfaccions immediates, “l’ara i ja” ens oblidem de la cultura de l’esforç, de la constància, pretenent ser perfectes, competitius i sense acceptar errors o fracassos, amb baixa tolerància a la frustració.</span></span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Aquest <b>nivell elevat d’exigència</b> el traslladem sovint als infants demanant-los que compleixin l’ideal de fill/a sens acceptar les seves mancances. Per exemple, les activitats extraescolars, són positives però, <b>sobrecarreguem</b> <b>els infants de tasques</b>, deixant poc temps pel joc, <b>pressionem</b> els nens per satisfer les frustracions dels adults. Per ex: si jo vaig abandonar els estudis, el meu fill ha de tenir dues carreres; si jo no destacava en esports, el meu fill ha de ser el millor en el futbol, fomentant un esperit competitiu que satisfà les necessitats dels adults i en absolut la dels infants; al contrari, desestabilitza i pot fer trontollar el benestar i felicitat del nen, que ha de treballar, esforçar-se, aprendre, però gaudint del que fa, en harmonia amb l’entorn,<b> ha de jugar per tal de créixer feliç i sà</b>.<br /> </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Cal conèixer les nostres limitacions i capacitats. Valorar els punts forts, acceptar els febles, tractar d’enfortir-los però sense canviar la realitat ni posar-nos reptes inassolibles. Per ex: si sóc baixet i gras, sempre seré baixet però depèn de mi canviar els meus hàbits d’alimentació, fer una dieta equilibrada, acompanyada d’exercici físic i em sentiré millor per afrontar que sóc i sempre seré baixet.<br /> </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">La formació de la nostra autoestima, el nostre autoconcepte depèn de tres nivells:<br /> - <b>cognitiu-conductual: </b>són les creences, idees, opinions i el processament de la informació exterior basada en experiències passades referents a nosaltres. <br />- <b>emocional- afectiu:</b> són els judicis de valor envers les nostres qualitats personals. <br />- <b>conductual:</b> és la decisió d’actuar, de dur ala pràctica un comportament .<br /> </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Quan es genera l’autoestima? En la primera infància.</b><br /> </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">La nostra autoestima depèn en els primers anys de vida; de com ens valorin els altres, amics, escola, però sobretot, com ens perceben <b>els primers agents socialitzadors, la família</b>, concretament els pares.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Si a un nen li arriba informació de l’exterior, informació passada, <b>experiències negatives</b> envers per ex, la seva torpesa o lentitud, en la primera infància, judicis de valor envers les poques qualitats que té, aspectes desagradables envers la seva persona, el nen i<b>nterioritza aquest convenciment sobre si mateix</b>, es creu la informació rebuda i actua en conseqüència amb el que percep. Funcionarà d’acord amb el que ha rebut i actuarà lentament i amb torpesa. </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />D’altra banda, si la informació que li arriba és positiva, si malgrat que objectivament és un nen lent, l’estimulem, animem a superar reptes, actuarà sense etiquetes, amb el rol de nen “no lent “ i serà un infant menys patós i més hàbil.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Cal motivar els infants des de que són nadons, estimular-los, tocar-los,acariciar-los, besar-los, fer-los creure que ho són tot, que poden amb tot, embolicar-los de reforçament positiu, que siguin els reis o reines de la casa fins aproximadament els dos o tres anys.</span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Els nadons es relacionen amb els pares mitjançant les emocions, sensacions; progressivament el seu intel·lecte i el seu cos es van desenvolupant, es forma la percepció del seu esquema corporal, l’autoestima i el seu jo. </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Som nosaltres, els pares, qui decidim tenir fills, som els pares qui hem d’educar, posar normes i límits i de com els tractem, de com els estimulem, animem, de l’amor que els transmetem, en dependrà la seva autoestima</span></span><br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>De com ens relacionem amb ells, de l’afecte que els donem i de com els reforcem en dependrà la seva estabilitat emocional </b> i els ajudarà a desenvolupar estratègies davant els conflictes que la vida els depari.<br /><br /><i>El nen és com el fang suau on pots gravar el que vulguis....<br />Però aquestes marques resten en la pell....<br />Aquestes cicatrius es marquen en el cor....<br />I no s’esborren mai....<br /> </i></span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><i>Zenaida Bacardi de Argamasilla (escriptora)</i><br /> </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><b>Esther Pérez Marcial</b>,<br />Psicòloga Infanto-Juvenil<br />Núm. col.11259</span></span>estímulshttp://www.blogger.com/profile/12931567904647047400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1261509560808475079.post-9833230773857715302012-04-17T03:31:00.000-07:002012-11-27T08:19:11.444-08:00Efectos de la primavera en las relaciones sexuales<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQpKbvmhfAlLxN0Xo4es2OUzxqM1N0hz6I7nhgyF0MXHT5oPvYbb_Se1HrX-DiFIxhtGi5VURMluR3g4sruPXurU-0W4ICI-nigglKp4IYW6RZ4TN3nOxk5C6e48l50qYgVnxc9cFdZ4g/s1600/fparella.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEiQpKbvmhfAlLxN0Xo4es2OUzxqM1N0hz6I7nhgyF0MXHT5oPvYbb_Se1HrX-DiFIxhtGi5VURMluR3g4sruPXurU-0W4ICI-nigglKp4IYW6RZ4TN3nOxk5C6e48l50qYgVnxc9cFdZ4g/s1600/fparella.jpg" /></a></div>
<br />
<br />
<br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Aumenta el deseo sexual en la primavera?</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Es difícil hasta ahora no se ha comprobado científicamente, pero sí que socialmente se la considera la estación del amor y del deseo.</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">No sé si se trata tanto de la estación primaveral en sí, si no de los factores que envuelven a esta estación.</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Por un lado podemos hablar de una serie de factores ambientales que favorecen la actividad y la respuesta a estímulos:</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- El aumento de las horas de luz, genera en muchas personas cierto incremento de energía, actividad, cierta euforia.</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- La mejor oxigenación del ambiente, con las lluvias.</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- Incrementan también las actividades que hacemos al aire libre lo que favorece la interacción interpersonal tanto si tenemos pareja como si no compartimos más contacto con otras personas.</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- La respuesta a los estímulos, aumenta la estimulación, nos liberamos de los abrigos, mostramos más nuestro físico, que constituye un importante estímulo para el sexo opuesto y para nosotros mismos, nos sentimos más atractivos.</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Por otro lado se habla de cambios bioquímicos en el cerebro, todo lo anterior estimula las hormonas sexuales, favoreciendo así nuestra disposición al contacto sexual.</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Algunas sustancias químicas como las endorfinas que generan sensación de relajación y bienestar o la fenitalamina que genera sensación de euforia podrían estar implicadas.</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Aunque no se ha podido comprobar, algunos estudios con animales han mostrado cómo los cambios de estación afectan a sus órganos sexuales, aunque en humanos no se ha comprobado es posible que exista un mecanismo similar.</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">También es cierto que existe todo lo contrario que son muchas las personas que sin desarrollar un Trastorno de ánimo estacional, durante el invierno se ven más afectadas por la apatía o la disminución del interés por el placer.</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Personas que viven en zonas tropicales se muestran más extrovertidas y expresivas, pero también es cierto que el calor excesivo, puede provocar deshidratación, debilidad muscular, sudoración que a su vez genera pereza, confusión mental, irritabilidad, lo cual no favorecería el disfrute de la relación sexual.</span></span><br />
<div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
<br /></div>
<div style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">
<b><span style="font-size: small;">Mari Carmen Ramajo</span></b></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">Psicóloga Adultos</span></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">Col. 15797</span></div>
estímulshttp://www.blogger.com/profile/12931567904647047400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1261509560808475079.post-38055271525257639082012-02-28T07:48:00.001-08:002012-02-28T08:00:32.031-08:00Qui mana a casa? El meu fill o jo?<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-liG5DQbKv2SCZKarysWMghZb4GD1E1YU_N97SEPRWMiBa8it7S9HTfArFC10Gza_TVwcIKPvScS2pySxyWYEiSvs6IkyFQmDtkexAf1lbqPySVgjGmHl3xA2pD2AxMozmpYNEGYaU4g/s1600/infna11.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEj-liG5DQbKv2SCZKarysWMghZb4GD1E1YU_N97SEPRWMiBa8it7S9HTfArFC10Gza_TVwcIKPvScS2pySxyWYEiSvs6IkyFQmDtkexAf1lbqPySVgjGmHl3xA2pD2AxMozmpYNEGYaU4g/s1600/infna11.jpg" /></a></div>
<br />
<br />
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Segurament és una pregunta que molts pares es fan.</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Però en quin moment els pares comencen a plantejar-se aquesta qüestió? Per què de vegades els pares se senten sotmesos a la tiranització del seu fill?</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">“No vam pensar que el nostre fill ens posaria a prova d’aquesta manera” “senzillament vam perdre el control”. ”Com hem pogut arribar a aquesta situació” “li he pegat” “ no sé si l’estimo com abans” .</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Són frases freqüents que en les consultes terapèutiques verbalitzen molts pares per expressar el seu malestar.</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Quan comencen alguns pares a perdre el control?</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- Quan se senten desbordats.</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Quan se senten desbordats?</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">- Quan no saben o no poden posar límits als seu fill. Quan ja fa temps que senten que el seu fill no els fa cas, va a la seva i no respecta els pares.</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Què són els límits?</span></b><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Els límits són una sèrie de normes necessàries per a l’educació i desenvolupament d’un nen.</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Quan un nen és petit no sap el que està bé i malament i necessita que els pares</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">l’ensenyin a saber que és correcte i que no, que l’acompanyin en el seu creixement i desenvolupament cognitiu i emocional. </span></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Quan s’han de començar a posar els límits?</span></b><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Aproximadament a partir del segon any de vida del nen.</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">L’arribada d’un fill és una experiència única. M arca un canvi en la dinàmica de la parella, es comparteixen moments irrepetibles veient créixer el fill, però aquest amor que el nadó desperta en els seus progenitors, és com un “enamorament” que s’esdevé dels pares envers l’infant.</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">En moltes ocasions, pot crear un excés de protecció, un “no passa res, que faci el que vulgui” frases que si són recurrents, denoten una absència de límits que perjudica i debilita el nen en la seva personalitat.</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Els primers dos anys de vida, el nen passa per diverses fases evolutives que van configurant el seu desenvolupament físic i emocional. Són les etapes oral i anal, períodes on el nen ha de rebre protecció, nutrició i molt d’amor. S’ha establert el vincle amb la mare primerament (latència) i posteriorment amb el pare. El nen juga, explora, es mostra expeditiu i ha de ser el centre d’atenció dels seus pares. </span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Quan un nen té aproximadament entre una any i mig i dos anys, ja camina, mostrant certa autonomia, ja es reconeix a sí mateix i comença a expressar-se verbalment. Necessita experimentar, primer amb els objectes i els aliments, després amb les persones, entrant en l’etapa del joc i de la socialització. El nen no distingeix el que està bé del que no ho està, i li costa acceptar el NO.</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">És llavors quan s’ha d’instaurar aquest NO i a partir d’aquest moment, anar incorporant certs límits per tal que el nen creixi amb seguretat, sà.</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">NO val tot. El nen no pot envair tota la casa amb joguines, ha d’aprendre a recollir, guardar, menjar sol. Els pares no li han de resoldre tots els conflictes,han d’acompanyar-lo perquè desenvolupi les seves pròpies estratègies, autonomia, eines que li permetin resoldre els problemes de la seva vida diària i créixer amb seguretat i fermesa.</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Quan fruit d’aquest “enamorament” cap el fill, se li riuen totes les gràcies i no se senyalen les conductes errònies, el nen capta ràpidament la fragilitat dels pares i de seguida aprèn a fer-ne ús a la seva conveniència.</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">El nen va creixent i va imposant les seves normes, és un repte que posa als pares i si aquests no se n’adonen, el petit, va imposant més sovint les seves demandes fins arribar a l’adolescència, moment en què el polze es fa més fort i els pares se senten desbordats. Arribant a aquest punt, poden perdre el control. Qualsevol desencadenant pot fer que els pares se n’adonin. (per ex. una forta discussió). El nen se sent confós, perquè no ha rebut una guia ferma que l’acompanyi en el seu desenvolupament i reacciona amb una actitud rebel exagerada, de manera desmesurada davant qualsevol retret dels pares. Aquests, se senten frustrats i es crea el cercle familiar tancat.(discussions que no arriben enlloc, càstigs que no es compleixen , crits, malestar,etc).</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Per molt conflictiva que sigui la relació amb el nostre fill, es pot modificar i sempre es poden reconduir les situacions; hi ha solucions. Si no les resolem, es pot arribar a un clímax molt crític en què pot arribar a aparèixer l’agressivitat física o verbal.</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Cal consultar un terapeuta perquè com a pares rebem orientació, ens donin pautes i aprenguem a fer pactes amb els fills, perquè l’amor cap a ells mai no s’exhaureix i els nostres fills es mereixen que els posem límits per poder-se endinsar en la vida i tractar de ser feliços.</span><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><br style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;" /><b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Esther Pérez Marcial</span></b></span><br />
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Psicòloga Infanto-Juven</span><b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">il </span></b></span></div>
<div style="text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;">Col. 11259 </span></span></div>estímulshttp://www.blogger.com/profile/12931567904647047400noreply@blogger.comtag:blogger.com,1999:blog-1261509560808475079.post-37377610897314295312012-01-19T02:43:00.000-08:002012-04-17T03:32:44.143-07:00¿Se nos olvida que vivimos en pareja?<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
<style>
<!--
/* Font Definitions */
@font-face
{font-family:"Courier New";
panose-1:2 7 3 9 2 2 5 2 4 4;
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:3 0 0 0 1 0;}
@font-face
{font-family:Wingdings;
panose-1:5 0 0 0 0 0 0 0 0 0;
mso-font-charset:2;
mso-generic-font-family:auto;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:0 0 65536 0 -2147483648 0;}
@font-face
{font-family:"Humnst777 BT";
mso-font-alt:"Lucida Sans Unicode";
mso-font-charset:0;
mso-generic-font-family:swiss;
mso-font-pitch:variable;
mso-font-signature:1 0 0 0 27 0;}
/* Style Definitions */
p.MsoNormal, li.MsoNormal, div.MsoNormal
{mso-style-parent:"";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-ansi-language:ES;
mso-fareast-language:ES;}
p.MsoBodyText, li.MsoBodyText, div.MsoBodyText
{mso-style-noshow:yes;
mso-style-link:"Texto de cuerpo Car";
margin:0cm;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:justify;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:"Humnst777 BT";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-hansi-font-family:"Humnst777 BT";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-language:ES;
font-weight:bold;}
p.MsoBodyTextIndent, li.MsoBodyTextIndent, div.MsoBodyTextIndent
{mso-style-noshow:yes;
mso-style-link:"Sangría de t\. de cuerpo Car";
margin-top:0cm;
margin-right:0cm;
margin-bottom:0cm;
margin-left:18.0pt;
margin-bottom:.0001pt;
text-align:justify;
mso-pagination:widow-orphan;
font-size:12.0pt;
mso-bidi-font-size:10.0pt;
font-family:"Times New Roman";
mso-ascii-font-family:"Humnst777 BT";
mso-fareast-font-family:"Times New Roman";
mso-hansi-font-family:"Humnst777 BT";
mso-bidi-font-family:"Times New Roman";
mso-fareast-language:ES;}
span.TextodecuerpoCar
{mso-style-name:"Texto de cuerpo Car";
mso-style-noshow:yes;
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:"Texto de cuerpo";
mso-ansi-font-size:12.0pt;
font-family:"Humnst777 BT";
mso-ascii-font-family:"Humnst777 BT";
mso-hansi-font-family:"Humnst777 BT";
mso-fareast-language:ES;
font-weight:bold;}
span.SangradetdecuerpoCar
{mso-style-name:"Sangría de t\. de cuerpo Car";
mso-style-noshow:yes;
mso-style-locked:yes;
mso-style-link:"Sangría de t\. de cuerpo";
mso-ansi-font-size:12.0pt;
font-family:"Humnst777 BT";
mso-ascii-font-family:"Humnst777 BT";
mso-hansi-font-family:"Humnst777 BT";
mso-fareast-language:ES;}
@page Section1
{size:612.0pt 792.0pt;
margin:70.85pt 3.0cm 70.85pt 3.0cm;
mso-header-margin:36.0pt;
mso-footer-margin:36.0pt;
mso-paper-source:0;}
div.Section1
{page:Section1;}
/* List Definitions */
@list l0
{mso-list-id:799569088;
mso-list-type:hybrid;
mso-list-template-ids:1551131364 201981953 201981955 201981957 201981953 201981955 201981957 201981953 201981955 201981957;}
@list l0:level1
{mso-level-number-format:bullet;
mso-level-text:;
mso-level-tab-stop:36.0pt;
mso-level-number-position:left;
text-indent:-18.0pt;
font-family:Symbol;}
ol
{margin-bottom:0cm;}
ul
{margin-bottom:0cm;}
-->
</style></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<a href="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEib54lZfbT15Q-B_BdTykGw2Ff2lYd_fOuIoCQDkgCZrEObt05g7mLJIZwFh7KsVHfr_Eu6hsIk0KM4Ux4jutd-3NVAMNhzZTJDIzvCgN03kVxBO2O9RMjFC4sDsjSdsu9_OWCgp6gDG90/s1600/adult2.jpg" imageanchor="1" style="margin-left: 1em; margin-right: 1em;"><img border="0" src="https://blogger.googleusercontent.com/img/b/R29vZ2xl/AVvXsEib54lZfbT15Q-B_BdTykGw2Ff2lYd_fOuIoCQDkgCZrEObt05g7mLJIZwFh7KsVHfr_Eu6hsIk0KM4Ux4jutd-3NVAMNhzZTJDIzvCgN03kVxBO2O9RMjFC4sDsjSdsu9_OWCgp6gDG90/s1600/adult2.jpg" /> </a></div>
<div class="separator" style="clear: both; text-align: center;">
<br /></div>
<div class="MsoBodyText" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><span style="font-weight: normal;">¿Qué hay de diferente respecto a la pareja que fuimos mientras iniciabamos nuestra relación, o bien, durante el tiempo que duró nuestro noviazgo, y lo que somos hoy?</span></span></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">Es posible que muchos creamos tener la respuesta de inmediato, y diríamos que una de las principales diferencias entre la pareja de novios y la que somos hoy día son: <i>“las responsabilidades”</i></span></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">Ahora somos responsables de una hipoteca, de la letra y los gastos del coche, de nuestros hijos, de su educación y bienestar, del trabajo, y así hasta un largo, larguíiisimo etceterá.</span></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">Pero, entonces, ¿en qué lugar de esas responsabilidades queda la pareja?, ¿se nos ha olvidado que vivimos en pareja?</span></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">Muchos teóricos afirman que la relación de pareja pasa por tres fases principalmente:</span></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"></span></div>
<div class="MsoNormal" style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />La primera fase, sería la llamada <i>Fase de Enamoramiento:</i></span></b><i> </i> </span><br />
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif;">
<span style="font-size: small;">Durante este período de tiempo, impera el sentimiento de atracción hacía la otra persona, que nos lleva a idealizarla, para así justificar él porque no podemos resistirnos a esa atracción.</span><br />
<span style="font-size: small;">En esta fase somos capaces de utilizar términos extremos como: “Es el/la más guapo/a del mundo”, “No puedo resisitirme”, y nos entregamos al máximo sin contemplaciones y sin albergar la más mínima duda.</span></div>
</div>
<ul style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; margin-top: 0cm; text-align: justify;" type="disc"></ul>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"></span><b><br />La segunda fase, es la que podríamos llamar <i>Fase de Noviazgo:</i></b></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">Comenzamos un contínuo proceso de encuentros, destinados a compartir las más novedosas y gratificantes de las actividades. Vamos al cine, a bailar, a pasear, hacemos el amor siempre que nos apetece, y somos capaces de negociar y pactar sin que ello</span><br />
<span style="font-size: small;">suponga ningún conflicto. (Naturalmente, hablamos generalizando).</span><br />
<span style="font-size: small;">De la atracción pasamos al conocimiento mútuo, pero dentro de un entorno positivo, que nos permite mantener nuestra independencia, ya que la mayoría en esta etapa aún no compartimos espacio.</span><br />
<span style="font-size: small;">Nuestros encuentros son eufóricos, novedosos, fantasiosos, lo que nos lleva a crearnos unas expectativas sobre el otro, que podríamos decir distan mucho de estar basadas en la realidad.<br />Esta es la fase en la que deberíamos esforzarnos por conocernos de verdad, mostrarnos tal y como somos, decir lo que nos gusta o lo que nos disgusta, lo que estamos dispuestos a dar y lo que no. Sin embargo, nuestro principal objetivo es <i>“gustar”, </i>resultar atractivo para el otro, causar una buena impresión, incluso somos capaces de hacer o dejar de hacer, decir o dejar de decir, en definitiva consentir cosas que en otras situaciones seguramente no consentiríamos.<b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"> </span></b></span></div>
<ul style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; margin-top: 0cm; text-align: justify;" type="disc"></ul>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"><b><span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"><br />Tercera fase de <i>Compromiso:</i></span></b> </span><br />
<span style="font-size: small;">Y hasta aquí llegamos! Comienza la convivencia diaria, la toma de decisiones, las temidas responsabilidades y por supuesto, la rutina...</span><br />
<span style="font-size: small;">De repente... descubrimos al otro! ¡¡ Cielos!! ¿ quién eres?</span><br />
<span style="font-size: small;">El ritmo diario, el trabajo, los hijos, ocupan tanto pero tanto tiempo, que hemos disminuido las actividades que compartíamos como pareja, y empezamos a sentirnos muy lejanos...<br />Aparecen pensamientos como: “Ya no me quiere”, “No le importan nada mis cosas”, “No le preocupamos nada ni los niños ni yo”, “Esto ya no tiene solucón”.<br />Estos pensamientos, y muchos otros imposibles de recoger aquí, provocan sentimientos y emociones negativas, ira, desolación, angustía, rabía, tristeza, que a su vez nos conducen a un malestar y tensión en la relación, contribuyendo además, a que nos hagamos una imagen del otros totalmente negativa y contraría a la persona que nos atrajo en su momento.</span><br />
<span style="font-size: small;">Llegado a este punto ¿está nuestra pareja sentenciada?, ¿qué podemos hacer?</span></div>
<ul style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; margin-top: 0cm; text-align: justify;" type="disc"></ul>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;">Son muchas las parejas que acuden al especialista, solicitando <i>Terapia de Pareja.</i>La Terapia de Pareja, puede ayudar a concretar cuáles son las principales áreas de conflicto de una pareja. Qué pensamientos y que creencias están distorsionando nuestra forma de ver y sentir la relación.<br />Mediante ciertas técnicas y tareas, la pareja intentará incrementar los aspectos positivos de su relación, que parecen tan lejanos, e intentarán también quebrar la imagen negativa que han ido construyendo uno del otro en los últimos tiempos.</span></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<b><span style="font-size: small;"><i><br />¿Se trata entonces de volver a idealizar?</i></span></b><span style="font-size: small;"> </span><br />
<span style="font-size: small;">No, de lo que se trata es de que la pareja adquiera estrategias que le permitan resolver sus conflictos, que puedan practicar otras formas de comunicación, que puedan volver a negociar y pactar tal y como eran capaces de hacerlos al inicio de su relación, y sobre todo, y sobre todas las cosas, que asignen un pequeño momento al día, tan sólo unos minutos a recordar que viven en pareja.</span></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<br />
<b><span style="font-size: small;">Mari Carmen Ramajo</span></b></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"></span><span style="font-size: small;">Psicóloga Adultos</span></div>
<div style="font-family: Arial, Helvetica, sans-serif; text-align: justify;">
<span style="font-size: small;"></span><span style="font-size: small;">Col. 15797</span></div>
<span style="font-family: Arial,Helvetica,sans-serif;"></span>estímulshttp://www.blogger.com/profile/12931567904647047400noreply@blogger.com