L’alimentació és obtenir el subministrament de l’energia necessària pel funcionament del nostre cos, a partir de l’obtenció preparació i ingesta d’aliments.
La nutrició és el procés mitjançant el qual els aliments ingerits es transformen i s’assimilen, és a dir s’incorporen en l’organisme.
Per tenir una alimentació adient cal un equilibri entre la varietat i moderació dels aliments que ingerim. En la infància, etapa clau del desenvolupament, s’han d’instaurar pautes i hàbits saludables. La dieta mediterrània és la més saludable. Inclou proteïnes, lípids, vitamines (A,B,C) i minerals. És important ingerir molta aigua (1L. x dia), realitzar exercici físic i fugir de la vida sedentària.
Cal moderar l’ús de la sal per evitar la hipertensió,evitar l’excés de sucre (5g x dia) i realitzar un control de les calories per evitar greixos i l’aparició de l’obesitat.
Què passa quan mengem, però no mengem adequadament, quan no seguim una dieta mediterrània? Quan seguim dietes radicals o mengem malament?
- Si una persona menja poc perquè no té la possibilitat d’obtenir aliment, pateix desnutrició i pot morir. Quan es realitzen dietes restrictives, i es va disminuint la ingesta d’aliment, apareixen trastorns d’alimentació: vòmits, anorèxia, ingestes compulsives, bulímia.
- Si una persona menja en excés, pot desenvolupar malalties físiques cardiovasculars,diabetis, obesitat, desordres metabòlics, etc.
En la societat actual, estem acostumats a realitzar activitats ràpidament i de vegades no donem importància a una alimentació equilibrada, per manca de temps i/o comoditat a l’hora de cuinar. En la societat moderna abusem dels gelats, caramels, begudes refrescants,brioixos, fast food, snacks fregits, additius. El menjar malament té com a conseqüència malalties orgàniques que tothom coneix, però cal prendre consciència dels trastorns psicològics que poden aparèixer.
Menjar malament, fast food, amb pressa, sense socialització, en solitud, associat a l’augment de les activitats pantalla (consola, TV, ordinador) i a la disminució de l’activitat física, poden desenvolupar enlentiment motor, l’aparició de mal humor, apatia, ansietat i depressió. No tenim ganes de realitzar activitats, cuinem ràpid, ingerim qualsevol aliment poc elaborat, mengem davant la TV o ordinador, i podem anar reduint progressivament els nostres contactes socials, anem funcionant amb major hermetisme fins a poder desenvolupar en casos extrems aïllament emocional i un trastorn depressiu.
La socialització promou els hàbits alimentaris, perquè l’alimentació és un acte social. Menjar en família genera una activitat cerebral que promou l’alliberació de neurotransmissors que promouen una sensació plaentera en l’organisme.
Cal fer prevenció, educació d’hàbits en la infància, i modificació social d’hàbits saludables en la vida adulta i alhora, amb una adequada activitat física ens permetrà obtenir un equilibri emocional.
Esther Pérez Marcial
Psicòloga Infanto-Juvenil
Col. 11259
